Bon joc, poques ocasions

A Mandiá li va agradar Olivas contra el Leganés i el va tornar a col·locar de mig centre i va col·locar Juanjo, ja recuperat, més avançat. El que semblava un onze molt defensiu (amb sis jugadors defensius i amb poca arribada) va ser un conservador de la possessió excels.

Però Mandiá, tossut a renunciar a atacar amb molts homes, va alinear pocs homes d'atac i els arlequinats van tenir molt la pilota però poques incursions a l'àrea del conjunt d'Agné. Com sol ser habitual, va començar trobant espais a la banda dreta, on Eguaras, canviant el joc, trobava facilitats per donarla pilota a Cristian i Collantes. D'això va venir el primer xut de l'extrem gadità, que va rebutjar amb dificultats Dani. Però el primer a colpejar va ser el Tenerife, en una obstrucció que l'àrbitre va assenyalar en contra de Martí Crespí i que després d'una sèrie de rebutjos en el servei de falta, Carlos Ruiz, des de l'àrea petita va marcar gol. Al Tenerife no li va servir de gaire la pressió inicial desplegada a camp contrari perquè no va recuperar pilotes, però, en canvi, va ser qui va encertar de cara a la porteria rival.

Els arlequinats continuaven amb el domini de la pilota, tot i que una mica caòtics posicionalment, fet que els servia per acabar, amb poc encert, totes les jugades. Però l'eficiència ahir va estar de cara del conjunt visitant, que en la segona jugada de perill va fer el segon gràcies a un xut ras de Suso Santana. A partir d'aquí, l'equip es va bloquejar, havia deixat la fluïdesa i li costava passar la pilota per la tensió. I, de la mateixa manera que van arribar els dos primers gols, amb una barreja d'error individual i fortuna, va arribar el tercer. Suso Santana va fer el doblet en un xut que va tocar les cames d'un central i que va superar Nauzet per baix.

Res a fer

I a partir d'aquí, el xàfec. El públic va acomiadar la primera part amb una esbroncada històrica: no només els jugadors en tenien prou amb el resultat, si no que van haver d'aguantar l'esbroncada del seu públic, que, retirant-li el suport, va semblar donar per acabada l'estada dels vallesans en el futbol professional.

Perquè en la segona part es va demostrar que els jugadors, al menys, hi creuen. Per la mateixa dinàmica del partit, el Sabadell es va bolcar i el Tenerife es va defensar deixant els seus dos puntes despenjats. Hi va ajudar també el fet que Mandiá canviés un central (Crespí) per un davanter (Benja) i que Pol Roigé substituís un tocat físicament Collantes. D'aquesta manera, va encadenar un parell d'accions de mèrit en les quals Aníbal, amb una tisora, i Benja, de cap, haguessin pogut marcar.

Però a banda d'aquesta embranzida inicial, tot just sortir dels vestidors, i ajudat pel fet que els vallesans van molt justets de forces en el tram final de curs, no va passar gaire més cosa fins al final. Els visitants es van apuntar a la festa de perdre temps i els canvis van aturar el joc encara més. Els arlequinats no van renunciar en cap moment i fins i tot el gol de Benja, quan faltaven cinc minuts, els va donar forces per continuar. Van encertar massa tard.