El Nàstic és un club acostumat a combinar les alegries i els laments, a passar en poc temps de les celebracions a les decepcions, a viure èpoques d'èxits concentrats i, després, llargs anys d'estancament. En són un exemple els ascensos que fins ara han viscut els grana a segona A, que o bé han precedit retorns immediats a la categoria inferior o bé han catapultat ràpidament l'equip a primera divisió. No hi ha terme mitjà.

El primer ascens del Nàstic a la categoria de plata del futbol estatal va ser durant la primera època daurada de la secció de futbol del club tarragoní, tot just acabada de consolidar. Ho va aconseguir l'any 1945, i a segona divisió va oferir un gran rendiment, primer acabant en la tercera posició i l'any següent aconseguint la segona plaça final i l'ascens a primera divisió, categoria en què es va mantenir tres anys. El 1953 ja tornava a militar a tercera divisió, categoria que no va abandonar fins que el 1972 va aconseguir el segon ascens a segona divisió de la seva història. L'experiència en la categoria de plata no seria, però, llarga, ja que després d'unes temporades de patiment per mantenir-s'hi va acabar baixant el 1976. Tres anys més tard va arribar el tercer ascens a segona divisió, però l'alegria va durar molt poc, ja que només un any després els grana van tornar a la recentment creada segona B.

Van haver de passar dues dècades perquè el Nàstic tornés a la categoria de plata, però tampoc no va poder consolidar-s'hi. El juny del 2001 celebrava el retorn a segona A i el juny del 2002 ja lamentava el ràpid descens a segona B. No va trigar, però, a disfrutar d'un altre ascens, el 2004. Aquella fita va marcar l'inici de la segona època daurada del club grana, i en només dos anys ja estava gaudint de l'eufòria de pujar a primera divisió. A l'elit només hi va durar un any, seguit per cinc temporades a segona A, categoria recuperada ara després de tres anys complicats a segona divisió B.

El Nàstic té molt present la seva història per afrontar el retorn a la categoria de plata. Considera que, tot i que el futur és imprevisible, com més il·lusionat ha estat el seu entorn amb més facilitat s'han produït els èxits. I per mantenir il·lusionada l'afició, que havia encadenat massa decepcions des de l'any de primera, no li fa por parlar d'un altre ascens a la màxima categoria. Tant el president, Josep Maria Andreu, com el tècnic, Vicente Moreno, admeten que la primera fita ha de ser la permanència, però no amaguen que el club vol ser ambiciós i no renunciar a res. El fet que fins al sisè classificat pugui aspirar a l'ascens a primera els dóna més possibilitats de viure una altra època d'alegries encadenades.