Si es tractava que els menys habituals es reivindiquessin, missió complerta. Però com que ahir el que comptava era continuar endavant en la copa, la conclusió del Girona no pot ser positiva, ben al contrari que el Nàstic. Els visitants van dominar i van tenir més ocasions, però els locals es van avançar dos cops i l'equip de Machín va haver d'igualar els gols de Palanca. El 2-2 de Marcelo en el minut 90 va forçar una pròrroga estèril que va conduir als penals, en què el mateix Marcelo va ser l'únic que va fallar.

Cap dels dos entrenadors no va utilitzar per a l'onze titular cap dels jugadors que van sortir d'inici en el duel de lliga de dissabte. Futbolistes nous, amb ganes de reivindicar-se, de no resignar-se a ser alternatives durant la temporada, però sistemes i filosofia similars. El que en el primer tram de partit va saber imposar més la seva personalitat va ser el Girona, amb el seu 5-3-2, ja que va començar portant la iniciativa. Als jugadors del Nàstic se'ls veia cohibits, potser massa pressionats per uns titulars que funcionen, i no van protagonitzar un inici elèctric com els que l'equip grana sol oferir, com dissabte, sense anar gaire lluny. El trivot del mig del camp dels gironins feia circular la pilota, que solia acabar a les bandes, on Serrano i Coris, profunds, van buscar portar perill, sense sort.

El Nàstic, mentrestant, es mantenia a l'expectativa i atacant quan veia espais, com un bon contracop que Xisco Hernández va concloure amb un xut molt innocent. Els dos equips, això ho tenien en comú, eren poc concloents quan arribaven a l'àrea rival, fins que el Nàstic va trenar una gran acció, en una segona jugada que va agafar descompensada la defensa gironina. Gal Arael va veure clara la passada en profunditat a Calavera, que va trobar passadís per la dreta, va trencar amb velocitat i va veure com Palanca arribava amb avantatge al punt de penal. Li va passar la pilota a la primera i els centrals visitants no van ser a temps d'impedir la rematada a gol del tarragoní. Era una primera meitat de 0-0, però el Nàstic va saber aprofitar la seva ocasió.

El gol poc esperat no va fer que el Girona canviés la idea i la imatge en la segona meitat. Com en la primera, va marcar d'entrada el ritme del joc, amb els carrilers, Serrano i Sebas Coris, actius i ofensius. Un xut de Pol Llonch, una acció individual de Coris i una centrada que gairebé remata Borja García demostraven que el Girona era ara perillós. I el Nàstic, com en la primera meitat, deixava la iniciativa als visitants i esperava la seva oportunitat. La va tenir Naranjo, lent després de robar la pilota a Alcalá.

Però era el Girona el que continuava tenint les idees més clares i que estava, en aquesta fase del partit, més a prop del gol. Un xut de falta d'Eloi Amagat i xut de Borja García van tornar a posar a prova el porter local. El Nàstic no podia aturar les internades de Coris i Serrano, font principal de producció ofensiva visitant, però al Girona li faltava encert en la rematada. El Girona feia mèrits per a l'empat, que va arribar en una acció poc elaborada en què Jairo va ser més viu que la defensa tarragonina, pendent de les reclamacions dels visitants per una caiguda a l'àrea. El Girona, però, no en tenia prou i va continuar portant perill. Faltava, però, la finalització. L'efectivitat la va tornar a posar el Nàstic, amb un golàs de Palanca, però el Girona va mostrar fortalesa mental, Marcelo va empatar en l'últim minut i va forçar la pròrroga.

El ritme va decaure molt en el temps extra, amb els dos equips menys frescos i amb menys riscos. Va ser el Nàstic el que va fer una mica més per evitar els penals.