Una rivalitat emergent
Els derbis a divisió de plata que des del 1989 fins al 1993 van mantenir el Figueres i el Palamós tornen a reviure, ara amb el Girona i el Llagostera de protagonistes
La marxa enrere d'Alsina, la negativa del Girona a compartir l'estadi i l'últim precedent a Montilivi afegeixen picantor a aquesta nova rivalitat
En la temporada 2004/05 el Girona jugava a segona B i el Llagostera a segona regional. Cinc graons de diferència que feien pràcticament impossible pronosticar que deu cursos després els dos equips coincidirien en el mateix replà, i encara més que el punt de trobada seria en la Lliga de Futbol Professional.
Són els dos exponents actuals del futbol gironí, com ho van ser el Figueres i el Palamós a finals dels vuitanta i principi dels noranta. Curiosament va ser un cas similar, perquè els dos equips empordanesos tenien vides tan i tan allunyades com les del Girona i el Llagostera (la Unió transitava per tercera divisió i segona B, mentre que el Palamós no va passar de regional preferent fins que va fitxar Waldo Ramos per a la banqueta i va encadenar tres ascensos que el van portar fins a segona A). De fet, el primer partit oficial de lliga entre el Figueres i el Palamós va ser a divisió de plata, com també ho va ser el primer Girona-Llagostera.
El Figueres i el Palamós van coincidir quatre temporades a segona A. Sense cap precedent, la cordialitat va ser sempre màxima i el paradigma va ser un Palamós-Figueres de la penúltima jornada del curs 1990/91 al nou municipal en què els locals, amb l'aigua al coll, es van imposar per 3-2 –la Unió va aixecar clarament el peu del gas– i pràcticament van segellar la permanència. Els alt-empordanesos van durar set anys a segona A i els baixempordanesos, sis.
El derbi per excel·lència a la demarcació era el que enfrontava el Girona i el Figueres, tot i que també va ser car de veure (quatre vegades comptades a segona B). Blanc-i-vermells i blanc-i-blaus no es veuen les cares en lliga des de fa més de deu anys.
D'amics a rivals
El Girona va posar damunt la taula un contracte de tres anys i mig a Oriol Alsina perquè assumís la direcció esportiva del club de Montilivi. Era el novembre del 2013. Els gironins estaven amb l'aigua al coll i els llagosterencs ja feien fressa a la part alta de segona B. Un visionari que hagués apostat que els dos equips es trobarien el curs 2014/15 a segona A s'hauria fet ric, perquè tan difícil era que el Girona se salvés com que el Llagostera pugés. I van succeir les dues coses.
Fins i tot la Lliga de Futbol Professional va obrir els ulls quan va veure que dos equips de segona A tenien el mateix director esportiu, i va amenaçar de vigilar-los amb lupa. I que fins i tot pretenien compartir l'estadi de Montilivi. Les coses no van trigar gaire a posar-se a lloc, malgrat que Oriol Alsina va fer una primera roda de premsa per anunciar que deixava el Llagostera per centrar-se exclusivament en el Girona. Cinc dies més tard, deia tot el contrari i va aconseguir trencar el contracte. De seguida es va saber també que el Llagostera no jugaria a Montilivi, cosa que va obligar l'entitat que presideix Isabel Tarragó a buscar-se la vida contra rellotge.
Sigui com sigui, la rivalitat entre el Girona i el Llagostera s'ha anat accentuant, i tot indica que hi haurà més episodis picants. De fet, els gironins van prendre Alcalá al Llagostera (pagant, això sí, més de 150.000 euros) el dia abans que es tanqués el mercat.
Publicat a
Notícies
Dissabte,28 setembre 2024