Era com­pli­cat pre­veure-ho, sobre­tot veient que el pres­su­post era dels més bai­xos. Es va fer una plan­ti­lla com­pa­ra­ble a la del nos­tre any, amb juga­dors que pot­ser en altres equips no els havia anat bé o apos­tes per­so­nals, ja sigui de l'entre­na­dor o el direc­tor espor­tiu. Gent amb molta il·lusió que volia anar enda­vant i que tenia fam. Va ser una tem­po­rada genial; llàstima que no s'acon­seguís l'ascens.

Sí, perquè estàs llui­tant tota la tem­po­rada, tens la pos­si­bi­li­tat de pujar direc­ta­ment i, un cop no ho acon­se­guei­xes, t'has de reac­ti­var i pen­sar a jugar qua­tre par­tits més. És com­pli­cat quan ho tens tan a prop. Ens va pas­sar a nosal­tres, i encara més l'any pas­sat, amb un final tan cruel de la lliga regu­lar.

Ells van arri­bar força millor, sobre­tot física­ment. En el pri­mer par­tit, la cosa hau­ria pogut can­viar. És veri­tat que al final van tenir alguna altra ocasió i tot, però el 0-1 però no va ser del tot meres­cut. Es van endur massa premi de Mon­ti­livi.

De cap ens va con­di­ci­o­nar una mica més el 0-1 a Mon­ti­livi, perquè arri­bar a Alme­ria, a casa d'un dels equips grans de segona A, havent per­dut el pri­mer par­tit, en què més bé havíem estat, va ser dur.

Nosal­tres no. Sabíem que havíem de jugar un par­tit i gua­nyar-lo. I si guanyàvem, érem equip de pri­mera. El pri­mer gol que ens van fer, però, va ser una galleda d'aigua freda.

Sí, hi havia uns quants juga­dors impor­tants que no hi van, o no hi vam, arri­bar en el millor moment.

Va ser un any que al camp vam dis­fru­tar molt, però a fora no vam tenir l'ajuda que merei­xia un equip que llui­tava per l'ascens. Hi va haver força pro­ble­mes, pro­me­ses incom­pler­tes, deu­tes de diners, i després veies que el club orga­nit­zava viat­ges de franc. Va ser un any com­pli­cat fora del ter­reny de joc, però al camp vam dis­fru­tar molt.

Sí, vam haver de bai­xar diver­sos cops [als des­pat­xos]. Sem­blava que cada set­mana hi havia una cosa dife­rent. I això que, veient com estava l'equip, només s'havien de fer les coses amb sen­tit comú. Era tot el con­trari. No ens trans­me­tien gens de tran­quil·litat.

Sí, crec que és el millor any que he fet. Tots els juga­dors vam dis­fru­tar molt, fins i tot els que juga­ven menys. Va ser una experiència genial per a tots.

Jo volia pujar amb el Girona i jugar a pri­mera amb el Girona. Va aca­bar la tem­po­rada, no vaig rebre cap pro­posta de reno­vació, volia jugar a pri­mera i l'Alme­ria va ser la millor opció.

Em van dir que em farien una pro­posta, però no em va arri­bar mai. Els va pas­sar també a altres com­panys.

Va ser una experiència també molt bona, en un equip que tenia molta il·lusió per haver arri­bat a pri­mera. Va ser un any posi­tiu en tots els sen­tits. Al final de tem­po­rada, encara amb con­tracte, em va arri­bar l'oferta del Brent­ford, que ja m'havia vol­gut l'any ante­rior. Havia pujat a la Cham­pi­ons­hip i era una oferta atrac­tiva, tant econòmica­ment com espor­ti­va­ment. M'anava bé ampliar una mica les fron­te­res.

L'any pas­sat va ser bas­tant dur. Hi vaig arri­bar amb molta il·lusió, però l'entre­na­dor no compta amb mi. Aquest any he tin­gut la mala sort que m'he lesi­o­nat, i ara que estic bé ja no hi ha el tècnic de prin­cipi de curs.

Sí, segu­ra­ment. No sé quan, però si d'aquí al desem­bre la cosa no millora i no tinc les opor­tu­ni­tats que vull, hauré de bus­car una sor­tida, ja sigui en la lliga espa­nyola o en un altre lloc.

De Mon­ti­livi, en tinc uns records magnífics, d'uns anys que hi he pas­sat molt bons. Mai tan­caré aquesta porta.