Borja progressa

Va tenir els matei­xos minuts que la set­mana ante­rior a Miranda (els 18 últims), però la par­ti­ci­pació no va tenir res a veure. A Anduva gai­rebé no va tocar la pilota. I diu­menge, con­tra l'Alme­ria, no va parar de dema­nar-la a prop de la fron­tal i, sense fer res de l'altre món, va ense­nyar detalls de molta qua­li­tat, com ara una paret amb l'esperó cap a Mata en una de les oca­si­ons més clares del Girona. “El més impor­tant és que sigui efec­tiu. Jo miro de fer el meu joc, que és el que he fet tota la vida, sen­tir-me còmode i tenir dues o tres acci­ons per començar que et donin con­fiança”, resu­mia l'exju­ga­dor del Còrdova, que s'hau­ria de con­ver­tir en un dels actius prin­ci­pals del Girona i que, de mica en mica, va pro­gres­sant. “Sem­pre que vaig a un equip intento ser titu­lar i impor­tant. Aquí, vaig arri­bar en una situ­ació com­pli­cada, amb molt poca pre­tem­po­rada feta, i és qüestió de tenir paciència. Amb la inten­si­tat que hi ha als entre­na­ments, estic aga­fant el to físic ade­quat. He de con­ti­nuar con­fi­ant que les coses ani­ran sor­tint i sobre­tot posar-me bé física­ment.”

Borja, que va relle­var Felipe, con­si­dera que ha de tre­ba­llar molt per ser titu­lar. “Hi ha com­petència, sana però dura. I també és impor­tant que els que sur­tin de la ban­queta apor­tin coses al grup.” El juga­dor és opti­mista: “Veig l'equip armat. Con­tra l'Alme­ria ens vam refer del 0-1, vam domi­nar el joc i vam tenir oca­si­ons. S'han de mate­ri­a­lit­zar, però quan no ho pots fer també s'ha de saber valo­rar un punt, i encara més després d'haver per­dut el par­tit ante­rior”.