Sentint el rum-rum del Nou Estadi dissabte passat ningú no diria que el Nàstic, que acabava de tornar a segona A, ha començat la lliga de forma positiva. El futbol, però, és un món de records efímers, en què es passa del blanc al negre en quatre dies i en què valorar les coses costa Déu i ajuda. Imposar arguments en un negoci com aquest no és fàcil, però l'equip de Vicente Moreno en té un parell de potents: la classificació –és cinquè– i el botí acumulat fins ara –15 punts–. A tot això s'hi ha de sumar el futbol que desenvolupa, amb una vocació més creativa que no pas destructiva, i el fet que tot plegat s'ha construït sobre els pilars d'un conjunt que venia de batallar en la desagraïda categoria de bronze.

Després de la victòria contra el Bilbao Athletic, que va servir per esvair dubtes, el Nàstic va tornar a situar-se en zona de play-off amb 15 punts, i va signar d'aquesta manera el millor inici a segona divisió A de l'època moderna. I és que, per trobar una arrencada més positiva en la categoria de plata, cal desplaçar-se a l'any 1972, quan l'equip dirigit per Vicenç Dauder va obtenir el que en el sistema actual serien 16 punts (cinc victòries, un empat i tres derrotes). Llavors els tarragonins es van desinflar i van acabar salvant-se en la promoció de permanència contra l'Atlético Madrileño. L'altre precedent que millora l'actual és el del curs 1946/47, en què l'històric bloc entrenat per Pepe Nogués, que acabaria aconseguint el primer ascens del Nàstic a la màxima categoria del futbol estatal, va arrencar com una piconadora. Els grana van guanyar set partits i en van perdre dos, que actualment serien 21 punts. El desenllaç és sabut: segona posició rere l'Alcoià i salt a primera.

La millor campanya del Nàstic a segona de la darrera etapa és la 2005/06, en què els grana van aconseguir l'ascens amb Luis César. Aquella temporada l'equip va anar de menys a més i va aconseguir el salt de categoria després d'un inici força irregular. I és que, en aquest moment del curs, els grana tenien 9 punts i eren divuitens.