Als antípodes
El Girona acumula la meitat de punts que la temporada passada després de nou jornades, i també està mostrant unes febleses que durant el curs 2014/15 no van aflorar
És el tercer pitjor inici en vuit campanyes en la divisió de plata i el ritme no té res a veure amb el que tenia l'equip els dos exercicis en què va jugar el ‘play-off'
Des que el Girona juga a segona A, després d'un curs sense sobresalts o extraordinari n'ha vingut un amb patiments al límit. Va ser el cas de les temporades 2009/10, 2011/12 i 2013/14, en què van caldre tres miracles per poder mantenir-se en la LFP. I si aquesta sèrie d'any bo i any dolent, fins ara matemàtica, es manté, el destí del Girona 2015/16 serà passar-les molt magres. De moment, els números després de les nou primeres jornades de lliga no conviden a l'optimisme: fa justament un any, l'equip de Machín era líder amb 20 punts i ara transita per la zona baixa amb la meitat del botí: 10 punts. I el pitjor de tot és que, resultats a banda, les sensacions que transmet el Girona ni tan sols s'acosten a les de la lliga passada. I tot i ser setzè i estar fora de les quatre últimes places, no hi ha dubte que el ritme actual (10 punts de 27 possibles, que a aquest pas serien 46 o 47 a final de la lliga) és de descens a segona B. Si no hi ha una acceleració, malament rai. Perquè fa tota la pinta que la permanència serà més cara que mai –per dalt, el premi també sembla que serà més barat– i és possible que no n'hi hagi prou amb els famosos 50 punts.
El tercer pitjor inici
Els 10 punts que ha sumat l'equip després de nou partits només milloren els estrepitosos inicis de les lligues 2009/10 (7 punts amb Cristóbal Parralo, destituït precisament en la jornada 9) i 2011/12 (7 punts de 27 possibles amb Raül Agné, que va acabar saltant en la jornada 20). La puntuació és idèntica que la del Girona 2010/11, que es va acabar salvant amb solvència.
Tot i que no s'ha cobert encara ni una quarta part del campionat, ja es detecta que per avançar fins al vagó dels candidats a l'ascens directe faria falta una gran reacció que ni tan sols s'ensuma. L'any de Rubi, el Girona ja acumulava 17 punts (i 20 el curs passat amb Machín, que va superar tots els registres). A més, els dos equips que tallen el bacallà ara mateix (l'Osasuna i el Còrdova) han posat una distància de tres victòries respecte al Girona, que té més a prop les brases (a un punt) que no pas la zona de fase d'ascens (a quatre).
Sense rotacions
El titubejant inici de lliga de l'equip semblava que podia ser l'excusa perfecta per fer alguna sacsejada en l'onze entre jornada i jornada, però Machín ha evitat fer cap gran revolució en les alineacions tot i haver-hi hagut partits força deficients. Igual que la temporada passada, la diferència de minuts entre els que juguen més i els que juguen menys és abismal: hi ha deu futbolistes que han superat els 500 minuts i deu més que no han arribat ni als 100. I enmig d'aquests dos mons, només cinc jugadors: Eloi (466 minuts), Jairo (375), Alcaraz (270), Aday (244) i Alcalá (120).
Els extraordinaris resultats del curs anterior justificaven la confiança a cegues en un onze que Pablo Machín va intentar repetir tantes vegades com va poder. Fins i tot hi havia l'excusa d'un fons armari poc assortit de peces específiques per al 3-5-2 (hi havia un desequilibri evident per l'excés de mitjapuntes). Cap d'aquests arguments té pes aquesta temporada: els resultats no són bons i la plantilla s'ha fet al patró del sistema que utilitza Machín.
A banda de les escasses rotacions, també s'ha de tenir en compte que les lesions no han respectat algunes demarcacions clau en el 3-5-2, com és el carril dret (Javi Álamo, Aday, Coris i Serrano han tingut problemes físics i hi ha hagut setmanes que el tècnic no ha pogut disposar de tres d'aquests jugadors alhora). I també hi ha jugadors importants que van arribar tard i sense estar bé, com Borja Garcia (dèficit físic) i Rubén Sobrino (lesionat, encara no ha jugat ni un sol partit oficial amb el Girona). També el nigerià Nwakali, incorporat el darrer dia de mercat, s'ha integrat al grup a misses dites.
El vestidor, tranquil
Els futbolistes del Girona relativitzen la situació de l'equip, convençuts que el marge de millora és important i que la reacció arribarà. “Som conscients que sortirem perdent en totes les comparacions que fem amb el curs passat, però hem de treure conclusions positives d'allò i aprendre de les trompades”, va dir Àlex Granell. “Tots voldríem que fos igual, perquè tot va ser impressionant menys el final, però repetir-ho és impossible”, va afegir Richy. Malgrat que al vestidor no es parla de play-off, sinó d'anar partit a partit, la percepció que hi ha instal·lada és que es pot assolir l'ascens amb molts menys punts que els 82 que va sumar el Girona la temporada passada.
20
Punts
curs 2014/15
(9 partits)
10
Punts
curs 2015/16
(9 partits)