Revo­lució i inten­si­tat

Machín, que quan va arri­bar a Mon­ti­livi amb el Girona amb l'aigua fins al coll va deci­dir can­viar el sis­tema perquè alguna cosa s'havia de fer, va deci­dir que ja n'hi havia prou de donar con­fiança al mateix onze com si es tractés del dia de la mar­mota i va apro­fi­tar la sanció de Lejeune i la lesió d'Aday per com­ple­tar una revo­lució que va tenir com a dam­ni­fi­cats dos dels indis­cu­ti­bles i que en aquest inici de tem­po­rada esta­ven lluny del nivell que van mos­trar el curs pas­sat: Àlex Gra­nell i Eloi Ama­gat. Al seu lloc, el tècnic va res­ca­tar Rubén Alca­raz (titu­lar les tres pri­me­res jor­na­des) i va apos­tar per Borja García. La sac­se­jada també va anar acom­pa­nyada d'un retoc en el dibuix, ja que va inver­tir el tri­an­gle al mig del camp (Alca­raz es va ali­near amb Pere Pons i Borja va dis­po­sar de més lli­ber­tat, com si estigués cri­dat a ser el nou Jan­dro). La resta de can­vis van ser home per home (Pol Llonch va suplir Aday i Alcalá va entrar per Lejeune), tot i que Machín va situar l'exju­ga­dor del Lla­gos­tera a la dreta i Kiko Oli­vas va pas­sar al cos­tat esquerre.

Com s'espe­rava, al Girona no li va fal­tar ni un gram d'inten­si­tat. Tam­poc al Sara­gossa, un equip física­ment ben armat que suporta el cos a cos. Les for­ces, intac­tes en la pri­mera mei­tat, van dibui­xar un par­tit de ritme alt però de poca vir­tu­o­si­tat en els 45 minuts ini­ci­als. Les àrees van estar ben guar­da­des per les defen­ses i el que va estar més a prop del gol va ser el Girona en una acció d'estratègia que va aca­bar amb dues rema­ta­des a boca de canó de Mata i Alcalá, sal­va­des per un núvol de cames (12'). Quan els locals van trans­por­tar la pilota per terra en lloc de fer-ho per l'aire, Felipe, i molt espe­ci­al­ment Borja García –un tros de juga­dor–, es van sen­tir més còmodes i van crear seri­o­ses difi­cul­tats als defen­ses rivals.

No hi ha manera

Quan els dos equips es van entos­su­dir a jugar a pilo­ta­des, els ocells van córrer bas­tant més risc que les dues por­te­ries. El Sara­gossa va bus­car molt Ortuño, però el juga­dor a qui el Girona ha d'agrair la per­manència de fa dues tem­po­ra­des va estar ben sub­jec­tat pels cen­trals locals. A l'altra àrea, Mata també es va bara­llar amb tots els defen­ses visi­tants. Ni uns ni altres, però, van treure petroli d'aquest fut­bol directe. O pri­mi­tiu.

Després que Popo­vic mogués la ban­queta ho va fer Machín. El tècnic local va recórrer als dos dam­ni­fi­cats per inten­tar gua­nyar qua­li­tat ofen­siva en les tran­si­ci­ons i les pas­sa­des, tot i que Gra­nell va ser ubi­cat per sor­presa en el car­ril esquerre després que Clerc acabés la ben­zina. Acos­tu­mats a jugar d'inici, a Gra­nell i a Eloi els van fal­tar minuts per aga­far el ritme que el par­tit reque­ria. El ter­cer canvi de Machín va ser una de les notícies de la nit: el debut del jove Joel Ari­many, al qual encara li queda un any de juve­nil, però que ja ha sig­nat un con­tracte de qua­tre anys. El davan­ter va tenir qua­tre minuts i el temps afe­git, sufi­ci­ent per pen­ti­nar un parell de pilo­tes en uns moments en què el Sara­gossa ja havia donat per bo el 0-0 i va ges­ti­o­nar el temps amb molt d'ofici.