JAVI ÁLAMO
JUGADOR DEL GIRONA
“Tenim un dèficit de confiança”
L'exjugador del Saragossa admet que el Girona necessita “una ratxa de dues o tres victòries” per enterrar els dubtes i enlairar-se
Avui fa un mes just que es va operar el menisc i diumenge podria reaparèixer al camp del líder, l'Osasuna
La idea no és fer un joc tan directe, sinó alternar-lo amb un futbol de combinació. Som un equip ofensiu i tenim capacitat per elaborar més el joc
Al vestidor tothom confia estar a dalt i ningú no mira cap a baix, però cal reaccionar ja. I ara tots els rivals ens tenen molt en compte. Ja no som els ‘tapats'
Un dels fitxatges més atractius del Girona d'aquest estiu, Javi Álamo (Gáldar, Las Palmas, 18-08-1988), ja està en condicions d'ajudar l'equip després de quatre partits apartat de les convocatòries per culpa d'unes molèsties al genoll que el van dur a la sala d'operacions. Si res no es torça durant la setmana, el canari podria tornar aquest diumenge a Pamplona al carril dret, una posició maleïda per a la qual Pablo Machín ja ha utilitzat cinc jugadors diferents.
Avui fa justament un mes que el van operar del menisc i diuen que ja el veurem córrer al camp de l'Osasuna. És real, això?
La recuperació és ben real. Ha anat tot molt bé i s'han complert els terminis més optimistes. A partir d'avui [ahir] espero ja fer tots els entrenaments amb el grup. Jugar diumenge, ja dependrà del mister...
S'ho esperava?
No preveia que anés tan ràpid, la veritat. Fa temps vaig tenir una lesió força més greu [lligaments encreuats], i els terminis de recuperació no es van complir. Ara tot ha anat molt rodat.
No pot dir el mateix Rubén Sobrino, per exemple...
Sí. El tema de les lesions, de vegades es complica. Cada jugador i cada lesió és un món. Els lesionats d'encreuats, per exemple, es recuperen en sis o set mesos, i jo en vaig trigar nou...
Va arribar a jugar infiltrat els dos últims partits. L'operació estava cantada...
Sí, sí. Mai no m'havia infiltrat per jugar un partit, i em van punxar per jugar a Oviedo i contra el Llagostera. Durant el partit no notes res, però quan el genoll es desperta veus les estrelles. I l'artroscòpia era inevitable. Vam demanar diverses opinions i totes eren coincidents. Era una operació senzilla [treure un tros de menisc intern que estava trencat], de fàcil recuperació, i quedava tota la temporada al davant.
S'ha perdut quatre partits. El balanç de l'equip ha estat d'una derrota i tres empats (4 punts de 12). El deuen haver enyorat força...
No, no. Però ha coincidit que no hem tingut una bona ratxa, i això ens ha situat a la zona baixa. Hi ha hagut partits en què hem merescut més, sobretot els de casa, i d'altres en què ens ha passat a l'inrevés, com a Leganés. Però això és futbol. Del que no hi ha dubte és que necessitem una ratxa de dues o tres victòries, més que per fer un salt en la classificació, per guanyar confiança en nosaltres mateixos.
El carril dret ha estat una posició maleïda. Vostè ha passat pel quiròfan, però Aday s'ha lesionat, Coris també, i Serrano...
La setmana passada érem tres jugadors tractant-nos amb els recuperadors. Feia una mica de riure, perquè tots jugàvem al mateix lloc. Ja és mala sort...
Dissabte hi va jugar Pol Llonch. És el cinquè jugador que Machín ha utilitzat al carril dret.
Ni el mister s'ho devia creure, haver de posar un mig centre en una posició on té molts futbolistes per escollir si tots haguéssim estat en condicions.
Vostè ha jugat bàsicament d'interior i de mitjapunta. Quan el van sondejar per fitxar ja li van dir que el volien per jugar al carril. Per què va acceptar?
Sabia que havia de marxar del Saragossa i vaig haver de sospesar moltes coses. En la presentació ja vaig dir que vaig venir a l'equip que més va confiar en mi. I també és cert que vaig parlar prèviament amb el mister [Machín] i em va dir que em volia per a aquest lloc. També vaig concloure que podia ser una bona posició per a mi, tot i que mai no hi havia jugat, perquè tindria molt de camp per córrer.
Va ser dels últims a arribar, però el primer dia ja va tastar el carril dret: al Costa Brava, contra l'Espanyol. Es va sentir una mica perdut?
Sí, és clar. Força perdut. I no pas només el primer dia, sinó algun partit més. Sort de Kiko [Olivas], que em va ajudar, sobretot a col·locar-me en funcions més defensives.
En la lliga, vostè ha anat clarament de menys a més...
Crec que sí. M'hi vaig anar acostumant. Tinc molts metres al davant i puc explotar la meva gambada i potència. Va ser una llàstima el tema de la lesió, perquè va coincidir amb el meu millor moment.
S'hi veu, definitivament, al carril, o creu que pot rendir millor en un 4-4-2 com a interior, en un 4-2-3-1 com a mitjapunta o en un 4-3-3 d'extrem?
No sé on rendiria millor. Jo sempre havia jugat més d'interior, amb alguns misters més obert i amb d'altres més per dins, però em sento còmode al carril.
Què és el que més li està costant d'assimilar al carril?
El replegament. Pensar que després d'atacar has de baixar a defensar i arribar-hi ràpid. En aquest sistema, el diàleg i la compenetració amb el central que tens al teu costat és vital.
Segurament és el lloc de més exigència física del dibuix, no?
Possiblement. Tot i que no crec que sigui un problema per a mi.
S'han disputat deu jornades i l'equip només està un punt per sobre de la zona de descens. Clarament per sota de les expectatives...
Esperàvem estar més amunt, però per sort tampoc hi ha una distància gran respecte als equips que ara estan en zona de play-off [5 punts]. Això sí, ens cal una bona sèrie de resultats.
Fins i tot Pablo Machín, després del 0-0 contra el Saragossa, va admetre que no acaben d'estar en un bon moment.
Tots ho tenim clar. I tot va lligat. Amb victòries tornarà la confiança, que és el que més necessitem.
Diumenge, al camp del líder. Un problema?
El camp de l'Osasuna és dels més complicats. Per l'afició, una de les que més anima, però sobretot per l'equip, que està molt fort, en ratxa. Potser no estava cridat a estar a dalt, però segur que si hi és no és per casualitat.
El Valladolid, el Mallorca (12 punts), el Girona (11) i l'Almeria (cuer amb 8) estan a la part baixa. És el món a l'inrevés?
Són equips que tots teníem al cap que estarien a dalt i que no s'acaben d'enlairar. Però les diferències són curtes i la lliga és molt llarga.
La temporada passada, vostè va ser rival del Girona amb el Saragossa. Nota que l'equip tenia un altre aire?
Hi ha hagut canvis substancials, no només pels jugadors. El curs passat, el Girona va ser l'equip revelació i va fer una temporada majúscula. Va arrencar de meravella, va agafar una dinàmica positiva i va ser capaç de mantenir el ritme. Ara ja no és cap tapat. Tothom té en compte al Girona, tothom l'espera i tothom l'estudia molt.
Nota que al vestidor encara pugui pesar anímicament el final de la temporada passada?
No, no. Entenc que va ser molt i molt dur el que va passar contra el Lugo, però crec que està oblidat.
Aquest joc tan directe perjudica l'equip?
Jo penso que la idea no és fer un joc tan directe, sinó alternar-lo més amb el futbol de combinació. Crec que ara estem fent aquest joc perquè tenim un dèficit de confiança.
Creu que els carrilers i els migcampistes han d'intervenir més en la transició?
És l'objectiu. Tot i que pugui semblar que de vegades juguem amb cinc al darrere, l'equip té tall ofensiu i capacitat per elaborar més el joc.
Són 4 punts a casa i 7 a fora (el curs passat, 40 a casa i 42 a fora). Creu que serà la tendència d'aquesta temporada?
Per descomptat, repetir els números del curs passat [82 punts] serà gairebé impossible. Però això no vol dir que no puguem lluitar a la part alta. El Saragossa, tot i sumar en la lliga regular 21 punts menys que el Girona, es va quedar a cinc minuts de l'ascens a primera divisió. La igualtat que hi ha en les deu primeres jornades ja deixa entreveure que l'ascens serà més barat i la permanència, més cara.
Tocarà patir?
No, no. Al vestidor ningú mira cap a baix. Confiem estar a dalt.
Encara no han guanyat a casa. I són set partits comptant els dos últims de la temporada passada. Comença a pesar massa anímicament?
No sé si pesa, però és vital guanyar ja. No només per nosaltres, sinó perquè l'afició vingui amb més il·lusió i en surti més contenta. Tot i que a fora som forts i sumarem punts, ens hem de fer valer a Montilivi i impedir que els rivals deixin de venir aquí a aprofitar-se de la nostra situació.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.