El Nàstic ha viscut un petit ensurt aquesta setmana. El nom del tècnic, Vicente Moreno, va aparèixer dimarts en la llista de candidats a substituir Lucas Alcaraz al Llevant. Finalment, el club valencià va escollir Joan Francesc Ferrer, Rubi, de manera que a Tarragona van poder respirar tranquils. En realitat, l'operació va estar sempre lluny de concretar-se, ja que ni el Nàstic ni Promoesport, representant del tècnic i accionista de la SAE, no veien amb bons ulls la marxa del puntal del projecte grana; a Moreno, encara jove, no li interessava tancar una etapa en plena progressió, i el Llevant no estava disposat a pagar la clàusula de rescissió exigida. Però en qualsevol cas, el nom del valencià ja ha aparegut en una llista de candidats a entrenar un equip de primera divisió, i el més probable és que no sigui l'última vegada. De moment, però, el tècnic que va agafar un inestable i nerviós Nàstic a segona B el novembre del 2013 i li va fer descriure una trajectòria regular i ascendent fins a retornar-lo a segona A, i que en la categoria de plata ha començat amb bona nota, podrà continuar fent créixer l'equip tarragoní en paral·lel a la seva carrera.

El Nàstic és el primer projecte realment personal de Vicente Moreno (Massanassa, 1974). La seva anterior experiència a les banquetes d'un equip professional va ser al Xerez, la temporada 2011/12, just després d'haver tancat una llarga etapa com a jugador al club andalús. Aquell curs va començar com a ajudant de Juan Merino, però el tècnic va ser destituït el desembre en no poder allunyar el Xerez de la zona de descens a segona B. Moreno va acceptar el repte de substituir-lo, va fer reaccionar l'equip i va assegurar la permanència quatre jornades abans del final. Tot i això, el Xerez va escollir Esteban Vigo per a la temporada següent, que acabaria amb el doble descens, esportiu i administratiu, del Xerez a tercera divisió, i Vicente Moreno va fer les maletes.

L'entrada de Promoesport al Nàstic el maig del 2013 va ser clau en l'arribada de Moreno a Tarragona mig any després, substituint Santi Castillejo. La trajectòria ascendent de l'equip grana només va topar amb l'última eliminatòria de la fase d'ascens, contra el Llagostera. La temporada següent, amb un equip més confeccionat per ell, el rendiment va ser brillant, amb títol de lliga i ascens a segona A. De moment, en la nova categoria, el seu mètode es confirma com a vàlid. Moreno té un sistema definit–l'habitual 4-2-3-1 de la majoria de tècnics de segona A– i, malgrat que d'entrada té la vocació de portar la iniciativa i buscar un joc vistós, ràpid i obert, també és un tècnic pragmàtic que prefereix conservar i no pas arriscar quan va guanyant. Li agrada rendibilitzar els gols marcats. El seu pragmatisme fa que el sistema sigui mal·leable i adaptable al moment del partit, al rival o a l'estat de forma dels seus jugadors. Els canvis d'onze són habituals, i últimament ha introduït retocs en l'esquema tàctic. Metòdic i detallista, està pendent de tot el que pot afectar l'equip, dins i fora de l'estadi, i no li agrada donar pistes als rivals, amb molts entrenaments a porta tancada –on assaja molt l'estratègia– i rodes de premsa gens explícites. Amb una llarga carrera al davant, Vicente Moreno podrà agafar, de ben segur, més trens cap a primera, tot i que a ell li agradaria arribar-hi amb el club que l'ha fet créixer com a entrenador.