Amunt i avall, que ell no para. Corre. Serveix pilotes. Recula. Tapa espais. Busca la paret. Es multiplica... Mossa coneix cada pam de gespa dels dos carrils del Nou Estadi com si fossin casa seva. És normal que quan l'àrbitre agafa el xiulet per posar punt final als partits acabi sense alè i sense benzina. Esgotat però content, perquè se sent protagonista. Fa poc més d'un any va sortir de l'escalf de la seva llar, el filial del Llevant, buscant nous reptes. I l'aposta està resultant. El lateral esquerre valencià s'ha consolidat al Nàstic. Primer, prenent la titularitat a Verdú la temporada passada i, després, afermant el seu estatus al futbol professional, que la segona A i la B no són el mateix. La clau de tot plegat, més enllà de les capacitats, és el seu inconformisme. Només cal veure com analitza la seva aportació: “Estic content, crec que he fet un bon inici de lliga i he anat a més, però per la meva forma de ser no puc acabar d'estar satisfet. Un n'ha de voler més, i sempre es pot millorar.” Sentir això, per a un entrenador, és música celestial. És normal que Vicente Moreno li hagi mantingut la confiança i que Mossa hagi estat el lateral esquerre titular en nou de les onze jornades de lliga. És l'escollit.

El futbolista del Puig és una de les peces més regulars en el bon inici de temporada del Nàstic. El panorama enguany ha augmentat en exigència, però Mossa, de 26 anys, se sent en plenitud. Més enllà d'agafar experiència, des que és a Tarragona ha fet un salt endavant en l'aspecte físic, guanyant presència i fons. “El que més he notat els últims dos anys, més enllà de créixer en un club de les exigències del Nàstic, és una millora quant al físic”, detalla el grana, que hi afegeix: “Estar bé en aquest aspecte et dóna la possibilitat d'escollir millor en determinats moments del partit; la teva capacitat de resposta és més gran.” De la mateixa manera ho veu l'entrenador amb el qual Mossa es va fer gran, José Gómez, que el va dirigir durant un lustre al filial del Llevant. “Hi ha hagut una gran evolució, sempre ha estat un futbolista molt madur, però és que ha tingut una bona progressió física”, detalla el tècnic, que no s'atura aquí: “Sempre ha estat més o menys prim, però ara és un jugador molt més contundent des del punt de vista defensiu i té la capacitat de pujar i baixar les vegades que faci falta.” Tot plegat, doncs, fa que Mossa estigui en un núvol: “He arribat al punt de maduresa en una edat molt bona com a professional, estic en el millor moment de la meva carrera, em queden encara uns quants anys per rendir bé i qui sap on és el límit...”