Pri­mera part dan­tesca

D'allò que se'n diu fut­bol, en la pri­mera mei­tat se'n va veure entre poc i gens. Difícil­ment el Girona atraurà més adep­tes si l'equip no can­via la filo­so­fia de joc del pri­mer acte, molt pri­mi­tiu i amb escàs gust per a l'espec­ta­cle. Amb pilo­ta­des amunt i sense sen­tit, peri­llen més els ocells i els focus de la visera de la tri­buna que no pas la por­te­ria rival. I si els des­ti­na­ta­ris dels melons són juga­dors d'1,60 m com Felipe o Borja García, els pri­mers que es des­es­pe­ren amb aquest tipus de joc, som al cap del car­rer.

El Girona pràcti­ca­ment no va fer ni pes­si­go­lles al Lugo, que només va patir rela­ti­va­ment en les acci­ons a pilota atu­rada. Pol Llonch i Aday, els dos car­ri­lers ahir, es van fer un tip d'esta­ve­llar totes les seves cen­tra­des con­tra els defen­ses visi­tants, ben plan­tats i dis­tribuïts sobre el ter­reny de joc. I desac­ti­var el fut­bol directe dels locals va ser un joc de nens per als de Luis Milla. En atac, el Lugo va dimi­tir direc­ta­ment, tot i fer la sen­sació de jugar amb tres pun­tes. I el 0-0 en el des­cans era el resul­tat que millor cas­ti­gava dos equips que no van jugar a res.

Álamo ho millora

Després de llençar la pri­mera part a les escom­bra­ries, el Girona va començar a donar senyals de vida després del des­cans. Machín, que sol espe­rar a moure la ban­queta quan s'ha jugat més d'una hora de par­tit, ho devia veure també força mala­ment per fer dos movi­ments a la mitja part: Javi Álamo i Àlex Gra­nell. La irrupció del pri­mer va ser com aigua beneïda per al Girona, que va tro­bar un filó pel car­ril dret. De fet, poca gent va enten­dre la suplència del canari, per molt bé que hagués estat Pol Llonch en els dos últims par­tits.

El Girona, que també va posar una marxa més, va començar a car­bu­rar, sobre­tot pel cos­tat dret, on Javi Álamo va fer un estrip a la defensa rival. Borja Gar­cia, que també ho va veure clar, es va dei­xar caure a aquest cos­tat i va for­mar una molt bona soci­e­tat amb el canari. Els locals no es van can­sar de fora­dar la defensa rival per aquest cos­tat i enviar cen­tra­des a l'àrea, on es va tro­bar a fal­tar un juga­dor que les endrecés. El Girona, però, va créixer per moments, i feia la sen­sació que l'1-0 cau­ria com fruita madura. A banda de tot el que es va gene­rar pel cos­tat dret, el con­junt de Pablo Machín també es va fer un tip de llançar córners i de tenir sego­nes opci­ons, amb l'esquerra de Gra­nell sem­pre amenaçant. Els afi­ci­o­nats locals, que havien rebut el Lugo amb molts de xiu­lets però que s'havien refre­dat amb el joc del seu equip en la pri­mera part, es van tor­nar a engres­car. Els visi­tants resis­tien com podien i s'enco­ma­na­ven al seu por­ter, José Juan, que va sal­var dues rema­ta­des de Mata que duien segell de gol. Con­vençut que amb una segona referència al davant la capa­ci­tat rema­ta­dora dels locals es mul­ti­pli­ca­ria, Machín va fer sor­tir Jairo.

El Lugo s'avança

Com més a prop sem­blava l'1-0 va arri­bar el 0-1. Ningú no hau­ria donat ni un euro pels gallecs, que no s'havien acos­tat en tota la segona mei­tat a l'àrea de Becerra. De fet, en el gol, tam­poc va ser neces­sari tre­pit­jar-la. Ser­gio Mar­cos es va treure del bar­ret un xutàs de 30 metres que va enxam­par per sor­presa tot­hom, començant per Becerra. Ni els visi­tants s'ho cre­ien, que pogues­sin aspi­rar a gua­nyar el par­tit.

El 0-1 va tenir uns efec­tes devas­ta­dors en els locals. Tot i que que­da­ven encara nou minuts, el Girona ja no va tenir capa­ci­tat de rear­mar-se moral­ment ni de donar res­posta a un resul­tat advers. I per al Lugo, que ja es va defen­sar molt bé amb el 0-0, el gol va ser com una injecció d'adre­na­lina per arri­bar al final en un estat men­tal molt supe­rior als giro­nins. Hi va haver dos tris­tos minuts d'afe­git, però la sen­sació és que encara que l'àrbi­tre hagués con­ce­dit un temps extra més generós els locals no hau­rien fet gaire més.