“Després de tant temps, surts amb fam”

Havia par­ti­ci­pat en algun amistós de pre­tem­po­rada amb la Pon­fer­ra­dina, però Rubén Sobrino enyo­rava molt els par­tits. “Ja tocava. Estic con­tent d'haver pogut jugar, encara que fos la copa. A veure si vaig sumant més par­ti­ci­pa­ci­ons en par­tits i em vaig tro­bant cada vegada millor”, va comen­tar el davan­ter del Girona, que va aca­bar el par­tit al Mini­es­tadi amb bones sen­sa­ci­ons. “Creia que podria tenir més molèsties que les que vaig aca­bar tenint. Les pro­ves que m'havien fet ja van mos­trar que estava tot bé, però encara tenia una mica de dolor. Dime­cres van des­a­parèixer el 90% d'aques­tes peti­tes molèsties que tenia.” Sobrino va resis­tir 77 minuts, més del que ima­gi­na­ven tant Machín com el mateix juga­dor. “Després de tant de temps sense poder jugar, surts amb més fam. Em vaig sen­tir bé, i això era el més impor­tant, que pogués anar aga­fant bones sen­sa­ci­ons. A par­tir d'aquí, he d'anar a més, fins a tro­bar el meu punt més alt i man­te­nir-lo per aju­dar el club”.

El juga­dor cedit pel Manc­hes­ter City, que s'ha per­dut les dotze pri­me­res jor­na­des de lliga, desitja pujar aquest matí a l'auto­car cap a Vitòria. “Després d'haver-me tro­bat bé, espero poder jugar ja com a mínim alguns minuts en la lliga. A veure si toca ja dis­sabte”. Machín ja el tenia a punt la set­mana pas­sada, però va deci­dir no córrer més del compte i demo­rar la seva pri­mera con­vo­catòria en la lliga.