Les dues cares de Mollet
Primera catalana. Els dos equips de la ciutat vallesana viuen realitats ben dispars; l'un és líder amb només una derrota, i l'altre, penúltim amb un sol partit guanyat
Amb poc més de 50.000 habitants, la ciutat de Mollet pot presumir de tenir dos equips a primera catalana. La situació dels dos conjunts, però, és ben diferent. Mentre que un, el Mollet, el club històricament gran de la ciutat, viu un moment dolç en el lideratge de la lliga, l'altre, la Molletenca, acaba de canviar d'entrenador per intentar trencar la mala dinàmica de resultats d'aquest inici de curs.
“No vam planificar la temporada pensant en estar tan a dalt, però veient com s'anava acoblant l'equip i el compromís de la plantilla sabíem que ens aniria bé”, explica el tècnic del Mollet, David Ortiz, debutant a primera i un dels tècnics més joves de la categoria. Tot i el bon inici, al municipal dels Germans Gonzalvo, però, han après dels errors i no es marquen l'ascens a tercera com un dels objectius immediats. “És un projecte més a llarg termini: tenim una plantilla molt jove que volem consolidar i intentar nodrir-la de jugadors de la base”, explica Ortiz, que troba bàsic, també, l'ajuda de l'afició: “Ara que estem en un bon moment, ens agradaria que la gent de la ciutat s'engresqués, s'impliqués amb l'equip i vingués a l'estadi a animar-nos.”
A l'altre extrem
Una situació completament diferent viu la Molletenca, que en la segona temporada de la seva història a primera viu una situació esportiva delicada: el club acaba de canviar d'entrenador –Jose Linares debutarà dissabte contra l'Andorra, en un partit ajornat– i esperen així aturar la mala dinàmica. Amb només una victòria i cinc punts, l'equip necessita reaccionar ja si no vol perdre el privilegi que va aconseguir fa un parell d'anys amb l'ascens a primera catalana. “Som conscients que per a nosaltres és un somni jugar en aquesta categoria, però lluitarem fins a l'últim partit per aferrar-nos-hi”, explica Kiko Montoya, president de l'entitat.
Com al Mollet, al club de la zona sud també toquen de peus a terra i, conscients que és gairebé impossible competir amb un club de la talla del Mollet en una ciutat tan petita, saben que cal anar pas a pas. “Estem creixent i ens agradaria poder completar com més aviat millor tota l'estructura del futbol de base [l'entitat només té equips d'infantils cap a baix]”, diu Montoya, que espera també que aviat es produeixi una millora a les instal·lacions. Amb aquests canvis, la Molletenca intentarà que estar a primera deixi de ser un somni, una divisió que l'altre club de la ciutat espera abandonar aviat per tornar a jugar en categoria estatal més de cinquanta anys després.