Els entrenadors que s'han d'enfrontar al Girona solen destacar les peculiaritats de l'esquema de joc que Pablo Machín va instaurar des de la seva arribada. Amb el 3-5-2, el Girona es va revifar fins a la permanència en la primera temporada i va excel·lir en la següent. Ara que li costa més i que està transitant amb obstacles, més a prop de les brases que de la zona noble, l'equip manté el patró i mira d'imposar els seus senyals d'identitat, malgrat que els rivals el tenen cada cop més estudiat. I tot i que d'entrada la idea és sempre la mateixa, Machín ja ha recorregut diverses vegades a retocar el dibuix amb el partit madur. A Tenerife, més que mai, perquè l'equip va jugar més estona amb una línia de quatre jugadors al darrere (a partir de l'últim tram de la primera meitat) que amb els tres centrals.

El Girona ja havia passat del 3-5-2 al 4-4-2 a Anduva, a partir de la meitat de la segona part, en un partit en què l'equip no es va sentir còmode i va patir durant una bona estona les envestides del Mirandés, que jugava amb un esquema també molt peculiar i que va trobar premi en la recta final (1-0). En una altra sortida, a Butarque, els gironins van ser dominats amb claredat pel Leganés. Machín, per mirar de provocar un tomb en el desenvolupament del partit, i empès també pels problemes al carril dret –Aday va haver de demanar el canvi en arribar al descans–, va passar al 4-4-2 només de començar la segona meitat.

A l'Heliodoro Rodríguez López el moviment de peces no estava relacionat ni amb absències ni amb problemes físics. El Tenerife va jugar amb dos extrems molt ofensius, amb molta més missió d'atacar que responsabilitat defensiva. Una prova exigent per als centrals gironins, més acostumats a repartir-se els marcatges i estar pendents de les cobertures. A Tenerife, Kiko Olivas es va emparellar amb Omar; Lejeune, amb Suso, i Alcalá, amb Pedro Martín. Tampoc és que els locals trobessin la manera d'arribar amb facilitat davant de Becerra, però feia la sensació que el Girona estava assumint molts de riscos al darrere, accentuats arran de la targeta groga a Lejeune. Tot plegat va conduir Pablo Machín a retocar l'esquema i fixar una línia de quatre defenses, amb Kiko Olivas al lateral dret, Alcalá i Lejeune a l'eix i Clerc a l'esquerre. I, per davant dels laterals, Javi Álamo i Felipe Sanchón, en un 4-4-2 molt nítid. El moviment de peces va arribar en la recta final del primer període, just abans del 0-1 de Rubén Sobrino i la resposta, a pilota aturada, del Tenerife. Machín va mantenir el dibuix després del descans, i l'únic que va provocar en l'esquema l'expulsió de Javi Álamo tan aviat (55') va ser la pèrdua d'una peça al davant, perquè les dues línies de quatre es van mantenir. I, tot i la inferioritat, el Girona es va adaptar bé al nou dibuix tàctic. Amb força menys protagonisme d'Omar i Suso, els gironins va tenir les idees més clares que el Tenerife i fins i tot van ser capaços de generar perill desplegant-se al contraatac.