Una mostra massa escassa
Rubén Sobrino assumeix que ha d'aportar “moltíssim més” al Girona després d'un primer període de curs en què no ha pogut demostrar el seu nivell
Entre els fitxatges de l'estiu hi ha més irregularitat i discontinuïtat que peces d'un pes capital
Sense acabar d'arrencar i havent mostrat força problemes de definició, una de les esperances del Girona era veure per fi en acció Rubén Sobrino, el fitxatge pel qual va estar esperant bona part de l'estiu i que va acabar arribant a partir d'un contracte amb el Manchester City. L'exjugador de la Ponferradina no va poder debutar fins a la catorzena jornada de lliga per culpa d'una lesió que s'havia fet quan encara era a l'equip del Bierzo. El debut ja va ser molt bo, amb una participació destacada en l'única victòria del Girona a Montilivi –contra l'Albacete (3-0)–, i al cap d'una setmana va arribar el seu primer gol, a l'Heliodoro Rodríguez López. Amb la plena confiança de Machín, Sobrino encadenava contra l'Elx el seu quart partit de titular, però va demanar el canvi quan no s'havia arribat ni al descans per culpa d'un cop a la mateixa zona que l'havia martiritzat durant uns mesos. Sobrino ha ofert mostres de la seva qualitat, però li queda molt camí per recórrer, i és el primer de reconèixer-ho.
“I tant. Tant jo com la resta de jugadors podem donar més. I jo, que em conec, crec que encara he de sumar més partits per anar agafant sensacions i confiança. És clar que puc donar moltíssim més”, explicava el davanter ahir, després d'un entrenament que va allargar més que la majoria dels companys, perquè es va quedar al final a fer arrencades fins a l'àrea. Substituït dissabte passat, Sobrino no ha de tenir cap problema per jugar demà al camp del Mallorca. “Vaig demanar el canvi perquè vaig rebre al mateix lloc i no podia continuar jugant. Encara tinc algunes molèsties, però crec que podré estar bé per jugar a Mallorca. Faré tot el possible per ser-hi.” L'exjugador del Madrid B espera anar guanyant continuïtat i rendiment. Sobre si confia mostrar millor nivell després del parèntesi de Nadal, assegura: “Espero que sigui ja aquest cap de setmana, que em trobi bé i que, partit rere partit, vagi trobant la meva millor forma. Tant de bo sigui des de dissabte; no crec que hagi d'esperar l'any que ve.”
La consciència
En el duel directe de demà a l'Iberostar Estadi, el Girona s'hi juga no caure per primera vegada en llocs de descens, cosa que passaria si perdés contra el Mallorca. “No sé què passaria, perquè encara no ens hi hem trobat. De tota manera, no hem de pensar en això, sinó a intentar fer els tres punts i deixar de pensar negativament. No s'ha de creure que les coses poden sortir malament, que sortiran bé. I després de Nadal, possiblement agafarem una bona ratxa i sumarem més punts per sortir dels llocs de descens”, comenta el davanter. “Sabem que tenim necessitat de punts, i crec que aquest últim partit és important per anar-nos-en tots de vacances almenys amb la consciència una mica més tranquil·la. I intentar tornar després del parèntesi al màxim per anar sortir dels llocs de més avall”, afegeix.
La incògnita de Borja
Sobrino és un dels fitxatges de l'estiu que, quan ha estat a punt, ha tingut lloc en l'onze inicial. També s'hi ha trobat Javi Álamo, castigat per les lesions, i Kiko Olivas, intocable al darrere. A Pedro Alcalá li ha costat més consolidar-se a l'onze, i Clerc és també dels més utilitzats malgrat no ser fix al carril esquerre. La resta de reforços de l'estiu, però, no han acabat de trobar el seu lloc habitual. Un dels casos més cridaners és Borja García, un dels jugadors amb millor currículum i pel qual més esforç va fer el Girona. Borja només ha jugat 31 minuts en l'últim mes i, sense cap problema físic, Machín el va deixar fora per decisió tècnica del partit de dissabte passat contra l'Elx.
Tretze partits més i un gol menys amb la Ponferradina
Rubén Sobrino ha hagut de viure a Montilivi una etapa frustrant per problemes físics, una situació que no va tenir amb la Ponferradina en tota la temporada passada, que va tancar amb 41 partits jugats dels 42 de lliga regular. Va alternar la titularitat (14 partits sencers) amb la suplència, però sempre arribava als partits en condicions de jugar. Aquesta temporada, en canvi, s'ha perdut les 13 primeres jornades per culpa del cop a la cama que se li va allargar més del compte. La productivitat golejadora, en canvi, no és tan diferent. De fet, l'any passat va arribar al parèntesi de Nadal amb dos gols marcats en 18 jornades disputades, en què va acumular 908 minuts. Amb el Girona, ha fet un gol en 283 minuts de lliga.