El Nàstic passarà el Nadal instal·lat en un núvol. Les sensacions que deixa el 2015 a Tarragona són immillorables i, a sobre, l'últim record de l'any és perfecte: victòria clara contra el Saragossa i l'equip situat en zona de play-off d'ascens a primera divisió. Poca broma, que això no és gens fàcil. Sobretot tenint en compte d'on es ve, els camps de segona B. Ara toca degustar el moment, ja que el conjunt grana no havia tancat un any tan amunt en la classificació des de feia més de quatre dècades. El darrer precedent similar va ser el curs 1973/74, quan els llavors pupils de Vicenç Dauder van arribar a aquest punt de la temporada instal·lats en la quarta posició. L'equip, però, va acabar sisè, fora de la fase d'ascens.

De les dinou temporades en què el Nàstic ha competit a segona A, el millor desenllaç d'any va ser en una època en què les fotos eren en blanc-i-negre. L'hivern del 1946, el conjunt grana va tancar el desembre líder. Aquell conjunt històric timonejat per Pepe Nogués va acabar la temporada segon i va obtenir el primer ascens a primera del club. Tarragona va ser el curs 1947/48 la ciutat més petita que tenia un equip de futbol en la categoria més alta de l'Estat.

Per tornar a viure una situació similar, va haver de passar més de mig segle. El Nàstic va tornar a primera fa tot just una dècada, el curs 2005/06. Val a dir, això sí, que aquell equip entrenat per Luis César no va començar tan bé com ho ha fet el conjunt actual. Llavors, els grana eren a mitja taula. Després, un segon tram de temporada per emmarcar, que es va culminar a Chapín, va permetre a Tarragona tornar a viure un ascens a primera.

Tot i estar millorant de moment aquell precedent, la plantilla del Nàstic és molt prudent. Fali ho té clar: “Sempre es pot somiar, però nosaltres ens centrem primer a assolir els 50 punts. Després, si podem pensar en altres coses, ho farem.” Alhora d'analitzar la recepta que ha permès al Nàstic acabar l'any tan amunt, el mig creu que és sobretot una qüestió humana. “El nostre punt fort és que som un equip al camp i un equipàs a fora, que donem la vida pel company del costat”, explicava el valencià, conscient que on no s'arriba per qualitat, s'arriba per intensitat: “Sabem que per guanyar nosaltres hem de donar el 200%, i això és el que fem.”

El segon entrenador grana, Nano Rivas, també és partidari de relativitzar. “Volem normalitzar el fet de tancar l'any en play-off, perquè aquesta categoria és molt llarga”, va dir el tècnic manxec, que conclou: “Pensem primer a salvar-nos, després ja mirarem altres coses.”