D'entrada, que el filial i els equips infe­ri­ors no tin­guin encara cate­go­ries a un bon nivell és del tot lògic. Era impos­si­ble que cap equip del club pogués seguir el meteòric ritme que ha dut la pri­mera plan­ti­lla. Arri­bats a segona A, ara estem fent un pas enda­vant per posar el filial i el fut­bol base a l'altura d'un equip de l'LFP. És gai­rebé una obli­gació, per una qüestió econòmica, que els juga­dors siguin de fabri­cació pròpia. Per això volem fer un fut­bol base al màxim de com­pe­ti­tiu i també tenir el filial en la millor cate­go­ria pos­si­ble. Aquest any, si tot acaba bé, l'equip B asso­lirà un meri­tori ascens.

És més fàcil i barat com­prar una plaça a 2a B que anar pujant cate­go­ries, però hem de ser capaços de pro­gres­sar ade­qua­da­ment. I ara no podem aspi­rar a tenir un segona B que fun­ci­oni de manera autònoma perquè no tenim ni recur­sos ni infra­es­truc­tura.

Les cate­go­ries les asso­li­rem com a con­seqüència del tre­ball del dia a dia i de la cap­tació de talent. Tenim clar on volem arri­bar i defi­nida la meto­do­lo­gia, però el pro­jecte és a mitjà ter­mini.

El que estem fent té un mèrit enorme quan la infra­es­truc­tura d'ins­tal·laci­ons és pèssima i la manca de volun­tat del con­sis­tori a aju­dar, total. Si no ens han posat ni una font com podem pen­sar que siguin sen­si­bles amb nosal­tres? La rea­li­tat, però, és que estem crei­xent i cap­tem juga­dors de futur, iden­ti­fi­cats amb el pro­jecte i capa­ci­tats per créixer i jugar a 2a A, a pesar del transatlàntic del fut­bol base que tenim al cos­tat com és el Girona.