“Em sento titular, i el que em sorprèn es quan no jugo”

Esperem que no. S'havia fet una plantilla per intentar no patir, però ja se sap que aquí a Girona allò d'una temporada boníssima i una de complicada és una tradició matemàtica. Els anys parells en la categoria no ens proven, però confio plenament que arrencarem a temps i que no ho passarem malament.

N'hem parlat moltes vegades i no hi ha un motiu concret. És la suma de moltes coses. Una, per exemple, que els jugadors que continuem de l'any passat venim de viure el moment més dur de la nostra trajectòria esportiva. Creus que les vacances ho poden curar, però la realitat és que ho acabes arrossegant. Tampoc no hem de perdre de vista que s'han fet moltes i molt bones incorporacions, però que l'adaptació a un nou sistema no és fàcil. Pot ser un altra explicació. I en trobaríem més...

Segur. Al final quan ets protagonista de la millor temporada de la història d'un club vol dir que moltes de les peces de l'equip també han estat al seu millor nivell. Fer-ho coincidir tot i durant tants i tants partits és molt difícil. I repetir-ho, encara més. Segur que molts no estem a l'altura del que vam donar, però també sabem que hi podem arribar, perquè és una cosa que ja vam fer.

Ja ho ha dit el club, que té la intenció de fer-ho i que ho farà. Quan els dirigents o la secretaria tècnica es marquen uns objectius a principi de temporada i no s'estan complint, és normal que busquin com es pot millorar. Aquí tots som professionals, i si els futbolistes que venen sumen i fan créixer el nivell i l'exigència, serà positiu.

Jo estic convençut que sí.

No. En absolut. Però és el que dèiem: hem tingut baixes que es van adaptar perfectament a un sistema que té unes posicions molt específiques. I l'aclimatació al 3-5-2 necessita el seu procés. Jo mai criticaré aquest dibuix perquè ens hi hem trobat molt còmodes i ens ha donat un magnífic resultat. Segur que el mister el continuarà utilitzant, però també es positiu treballar variants i alternatives.

Han estat dos mesos complicats, sobretot el novembre. Jo em trobava bé, però em va tocar sortir de l'onze com també li va tocar a l'Àlex [Granell] i a altres jugadors. És normal que quan els resultats no acompanyen es busquin canvis, tot i que entenc el meu nivell de joc no estava tan allunyat del que vaig demostrar fa pocs mesos. Jo sempre em veig titular, i el que em sorprèn és quan no jugo, perquè he demostrat que puc estar a un bon nivell a segona A. Però també crec que tots els companys que no juguen, si poguessin triar, es posarien a l'onze.

No sóc un jugador d'anar a parlar amb l'entrenador quan no em posa, però per les poques converses que he tingut amb ell m'ha demostrat que sí que compta amb mi. Aquesta temporada potser no tant, però la passada hi va haver molts partits que els vaig jugar mig tocat. Això vol dir alguna cosa.

A tots aquests jugadors ens agrada tenir la pilota i fer un joc de combinació. Però no crec que aquest sigui el principal problema. L'any passat hi érem la majoria i ens en vam sortir molt bé llegint les segones jugades, estant atents als rebutjos, arribant des del darrere... De fet, aquesta temporada penso que hem tingut molts moments de bon joc, de més possessió que l'any passat i de generar moltes ocasions. Només ens ha fallat el que realment marca la diferència, que és l'efectivitat.

Això està claríssim. Quan fas una temporada com la passada i estàs a un minut de pujar a primera, els rivals ja et miren d'una altra manera. Tothom veu ara el Girona com un dels equips importants. Tothom sap que juguem amb un sistema diferent que va sorprendre la gran majoria d'equips i tothom estudia com posar-nos en dificultats.

Jo em dedico a entrenar-me i a jugar. Al final, crec que amb la temporada que es va fer personalment i col·lectivament l'any passat, i sent objectius, ja podria tenir la renovació, però això tampoc no és cosa meva. Sí que se m'ha comentat que es confia en mi i que puc ser un jugador que estigui molts anys al club, però el que importa són els contractes i les propostes, i de moment no han arribat.

Fa quatre anys que estic a segona A i jugant força. Les coses es demostren dia a dia i jo confio en les meves possibilitats. Evidentment, la meva primera intenció és estar al Girona. Ho vaig demostrar fa dos anys rebutjant ofertes econòmiques més altes. Però també és cert que el món no s'acaba aquí. Tinc 30 anys, em trobo bé i em veig amb corda per a estona.

Sóc també dels que no va fer net. Sense dubte. Ho vaig passar realment malament. Jugadors que no estem acostumats a jugar finals o partits a cara o creu, que et passin situacions com la del Lugo i Saragossa t'afecten moltíssim. Havíem salvat molts match ball contra equips que ens volien guanyar a tota costa. I que ens passés allò al final... Però no m'agrada rememorar-ho ni buscar què va fallar. Ara ja seria donar-se cops de cap contra una paret.

És clar. El somni de tot jugador és jugar en la categoria més alta. I si a sobre és en la millor lliga del món, imagina't. Només de pensar-hi se't posa la pell de gallina. La satisfacció personal, el currículum... I econòmicament, tots doblàvem o triplicàvem la fitxa. És una altra dimensió, tot es multiplica. Tot.

També som un equip amb jugadors que han viscut situacions força més límit que no pas l'actual. De fet, no estem pas tan malament: no hem entrat mai en zona de descens. Fa dos anys sí que vam estar vuit punts per sota de la zona de salvació. I ens en vam sortir. Hem de saber conviure en la zona delicada, però estic convençut que el Girona arrencarà.

Aquest potser és un altre dels grans problemes. Véns d'estar a prop de pujar a primera i creus que fent bons fitxatges o tenint millor plantilla s'ha d'optar a pujar o a fer el play-off. I el Girona, el que hauria de pensar sempre en primer lloc és a assegurar la permanència. Aquest ha de ser el punt de partida.

És molt aviat. Cada temporada hi ha casos d'equips que comencen espectacular i acaben patint, i també a l'inrevés. Jo veig set o vuit equips barallant-se per evitar caure en els quatre últims llocs i espero que entre ells no hi hagi el Girona. No hem arribat ni a mitja lliga i és molt aviat per fer apostes. El que tampoc no veig és cap equip superior a la resta, i crec que això ens beneficia. L'equip amb més pressupost [Almeria] està en zona de descens, ha tingut tres entrenadors i farà fitxatges al gener. Tot està per decidir.

Tot és important en una plantilla. La joventut ho és moltíssim. L'experiència, també. Els més veterans hem d'assumir el rol d'ajudar els més joves, sobretot en els moments més delicats.

Quan un equip està en ascens directe és normal que l'ambient sigui meravellós. El problema és quan estàs a baix, amb més derrotes que victòries. I et puc assegurar que el vestidor del Girona està unit i creu fermament en les seves possibilitats. Evidentment, quan es perd hi ha males cares. El problema seria que fos a l'inrevés...

Com que canviarem d'any, enterrarem el malefici. De tota manera, a ningú li sorprendria que el Girona hagués sumat cinc o sis punts més a casa. I ara estaríem parlant d'altres coses. Que hem de millorar a l'estadi i que hem d'acabar sumant més punts a casa que a fora és evident, però no ho podem convertir en una obsessió.

Ells sí que tenen pressió perquè són un equip històric i tenen l'ascens com a únic objectiu. Que hagin reaccionat és el més normal del món. Per a nosaltres és un partit important que l'hem d'afrontar amb la mateixa idea i convicció que els altres, però a veure si tenim una mica més de sort.

No la descobrirem. Tenim una part de massa social que ens agradaria que fos més gran i que és molt fidel, i una altra part que s'anima quan els resultats van bé. Depèn de nosaltres canviar-ho i engrescar la gent amb victòries perquè Montilivi tingui més bon color.