Espe­rem que no. S'havia fet una plan­ti­lla per inten­tar no patir, però ja se sap que aquí a Girona allò d'una tem­po­rada boníssima i una de com­pli­cada és una tra­dició matemàtica. Els anys parells en la cate­go­ria no ens pro­ven, però con­fio ple­na­ment que arren­ca­rem a temps i que no ho pas­sa­rem mala­ment.

N'hem par­lat mol­tes vega­des i no hi ha un motiu con­cret. És la suma de mol­tes coses. Una, per exem­ple, que els juga­dors que con­ti­nuem de l'any pas­sat venim de viure el moment més dur de la nos­tra tra­jectòria espor­tiva. Creus que les vacan­ces ho poden curar, però la rea­li­tat és que ho aca­bes arros­se­gant. Tam­poc no hem de per­dre de vista que s'han fet mol­tes i molt bones incor­po­ra­ci­ons, però que l'adap­tació a un nou sis­tema no és fàcil. Pot ser un altra expli­cació. I en tro­baríem més...

Segur. Al final quan ets pro­ta­go­nista de la millor tem­po­rada de la història d'un club vol dir que mol­tes de les peces de l'equip també han estat al seu millor nivell. Fer-ho coin­ci­dir tot i durant tants i tants par­tits és molt difícil. I repe­tir-ho, encara més. Segur que molts no estem a l'altura del que vam donar, però també sabem que hi podem arri­bar, perquè és una cosa que ja vam fer.

Ja ho ha dit el club, que té la intenció de fer-ho i que ho farà. Quan els diri­gents o la secre­ta­ria tècnica es mar­quen uns objec­tius a prin­cipi de tem­po­rada i no s'estan com­plint, és nor­mal que bus­quin com es pot millo­rar. Aquí tots som pro­fes­si­o­nals, i si els fut­bo­lis­tes que venen sumen i fan créixer el nivell i l'exigència, serà posi­tiu.

Jo estic con­vençut que sí.

No. En abso­lut. Però és el que dèiem: hem tin­gut bai­xes que es van adap­tar per­fec­ta­ment a un sis­tema que té unes posi­ci­ons molt específiques. I l'acli­ma­tació al 3-5-2 neces­sita el seu procés. Jo mai cri­ti­caré aquest dibuix perquè ens hi hem tro­bat molt còmodes i ens ha donat un magnífic resul­tat. Segur que el mis­ter el con­ti­nuarà uti­lit­zant, però també es posi­tiu tre­ba­llar vari­ants i alter­na­ti­ves.

Han estat dos mesos com­pli­cats, sobre­tot el novem­bre. Jo em tro­bava bé, però em va tocar sor­tir de l'onze com també li va tocar a l'Àlex [Gra­nell] i a altres juga­dors. És nor­mal que quan els resul­tats no acom­pa­nyen es bus­quin can­vis, tot i que entenc el meu nivell de joc no estava tan allu­nyat del que vaig demos­trar fa pocs mesos. Jo sem­pre em veig titu­lar, i el que em sorprèn és quan no jugo, perquè he demos­trat que puc estar a un bon nivell a segona A. Però també crec que tots els com­panys que no juguen, si pogues­sin triar, es posa­rien a l'onze.

No sóc un juga­dor d'anar a par­lar amb l'entre­na­dor quan no em posa, però per les poques con­ver­ses que he tin­gut amb ell m'ha demos­trat que sí que compta amb mi. Aquesta tem­po­rada pot­ser no tant, però la pas­sada hi va haver molts par­tits que els vaig jugar mig tocat. Això vol dir alguna cosa.

A tots aquests juga­dors ens agrada tenir la pilota i fer un joc de com­bi­nació. Però no crec que aquest sigui el prin­ci­pal pro­blema. L'any pas­sat hi érem la majo­ria i ens en vam sor­tir molt bé lle­gint les sego­nes juga­des, estant atents als rebut­jos, arri­bant des del dar­rere... De fet, aquesta tem­po­rada penso que hem tin­gut molts moments de bon joc, de més pos­sessió que l'any pas­sat i de gene­rar mol­tes oca­si­ons. Només ens ha fallat el que real­ment marca la diferència, que és l'efec­ti­vi­tat.

Això està claríssim. Quan fas una tem­po­rada com la pas­sada i estàs a un minut de pujar a pri­mera, els rivals ja et miren d'una altra manera. Tot­hom veu ara el Girona com un dels equips impor­tants. Tot­hom sap que juguem amb un sis­tema dife­rent que va sor­pren­dre la gran majo­ria d'equips i tot­hom estu­dia com posar-nos en difi­cul­tats.

Jo em dedico a entre­nar-me i a jugar. Al final, crec que amb la tem­po­rada que es va fer per­so­nal­ment i col·lec­ti­va­ment l'any pas­sat, i sent objec­tius, ja podria tenir la reno­vació, però això tam­poc no és cosa meva. Sí que se m'ha comen­tat que es con­fia en mi i que puc ser un juga­dor que esti­gui molts anys al club, però el que importa són els con­trac­tes i les pro­pos­tes, i de moment no han arri­bat.

Fa qua­tre anys que estic a segona A i jugant força. Les coses es demos­tren dia a dia i jo con­fio en les meves pos­si­bi­li­tats. Evi­dent­ment, la meva pri­mera intenció és estar al Girona. Ho vaig demos­trar fa dos anys rebut­jant ofer­tes econòmiques més altes. Però també és cert que el món no s'acaba aquí. Tinc 30 anys, em trobo bé i em veig amb corda per a estona.

Sóc també dels que no va fer net. Sense dubte. Ho vaig pas­sar real­ment mala­ment. Juga­dors que no estem acos­tu­mats a jugar finals o par­tits a cara o creu, que et pas­sin situ­a­ci­ons com la del Lugo i Sara­gossa t'afec­ten moltíssim. Havíem sal­vat molts match ball con­tra equips que ens volien gua­nyar a tota costa. I que ens passés allò al final... Però no m'agrada reme­mo­rar-ho ni bus­car què va fallar. Ara ja seria donar-se cops de cap con­tra una paret.

És clar. El somni de tot juga­dor és jugar en la cate­go­ria més alta. I si a sobre és en la millor lliga del món, ima­gina't. Només de pen­sar-hi se't posa la pell de gallina. La satis­facció per­so­nal, el currículum... I econòmica­ment, tots doblàvem o tri­plicàvem la fitxa. És una altra dimensió, tot es mul­ti­plica. Tot.

També som un equip amb juga­dors que han vis­cut situ­a­ci­ons força més límit que no pas l'actual. De fet, no estem pas tan mala­ment: no hem entrat mai en zona de des­cens. Fa dos anys sí que vam estar vuit punts per sota de la zona de sal­vació. I ens en vam sor­tir. Hem de saber con­viure en la zona deli­cada, però estic con­vençut que el Girona arren­carà.

Aquest pot­ser és un altre dels grans pro­ble­mes. Véns d'estar a prop de pujar a pri­mera i creus que fent bons fit­xat­ges o tenint millor plan­ti­lla s'ha d'optar a pujar o a fer el play-off. I el Girona, el que hau­ria de pen­sar sem­pre en pri­mer lloc és a asse­gu­rar la per­manència. Aquest ha de ser el punt de par­tida.

És molt aviat. Cada tem­po­rada hi ha casos d'equips que comen­cen espec­ta­cu­lar i aca­ben patint, i també a l'inrevés. Jo veig set o vuit equips bara­llant-se per evi­tar caure en els qua­tre últims llocs i espero que entre ells no hi hagi el Girona. No hem arri­bat ni a mitja lliga i és molt aviat per fer apos­tes. El que tam­poc no veig és cap equip supe­rior a la resta, i crec que això ens bene­fi­cia. L'equip amb més pres­su­post [Alme­ria] està en zona de des­cens, ha tin­gut tres entre­na­dors i farà fit­xat­ges al gener. Tot està per deci­dir.

Tot és impor­tant en una plan­ti­lla. La joven­tut ho és moltíssim. L'experiència, també. Els més vete­rans hem d'assu­mir el rol d'aju­dar els més joves, sobre­tot en els moments més deli­cats.

Quan un equip està en ascens directe és nor­mal que l'ambi­ent sigui mera­vellós. El pro­blema és quan estàs a baix, amb més der­ro­tes que victòries. I et puc asse­gu­rar que el ves­ti­dor del Girona està unit i creu fer­ma­ment en les seves pos­si­bi­li­tats. Evi­dent­ment, quan es perd hi ha males cares. El pro­blema seria que fos a l'inrevés...

Com que can­vi­a­rem d'any, enter­ra­rem el male­fici. De tota manera, a ningú li sor­pren­dria que el Girona hagués sumat cinc o sis punts més a casa. I ara estaríem par­lant d'altres coses. Que hem de millo­rar a l'estadi i que hem d'aca­bar sumant més punts a casa que a fora és evi­dent, però no ho podem con­ver­tir en una obsessió.

Ells sí que tenen pressió perquè són un equip històric i tenen l'ascens com a únic objec­tiu. Que hagin reac­ci­o­nat és el més nor­mal del món. Per a nosal­tres és un par­tit impor­tant que l'hem d'afron­tar amb la mateixa idea i con­vicció que els altres, però a veure si tenim una mica més de sort.

No la des­co­bri­rem. Tenim una part de massa social que ens agra­da­ria que fos més gran i que és molt fidel, i una altra part que s'anima quan els resul­tats van bé. Depèn de nosal­tres can­viar-ho i engres­car la gent amb victòries perquè Mon­ti­livi tin­gui més bon color.