Una realitat, una lluita
La irregularitat durant les 20 primeres jornades obliga el Girona a pensar només en la permanència com a objectiu
A punt d'arribar a mitja lliga, té el ‘play-off' d'ascens a 9 punts, la màxima distància fins ara
“La classificació és el més real que hi ha, i sóc el primer que miro de ser objectiu. El més sensat és pensar que estem més a prop de baix que de dalt, i haurien de canviar molt les coses perquè no mirem cap avall.” La reflexió, després de l'Alcorcón-Girona, és de Pablo Machín, que ja fa setmanes que explica que l'objectiu del club és la permanència. És, també, el discurs que ha defensat sempre el director esportiu, Quique Cárcel. I els jugadors, amb diferents graus d'ambició, també ho han anat assumint. Amb vint jornades disputades, a només una d'arribar a mitja lliga, el conjunt gironí no ha estat capaç d'enlairar-se i desenganxar-se de la zona perillosa de la classificació. A cada pas endavant l'ha seguit una frenada. I amb tanta irregularitat, garantir la permanència és l'única lluita a què poden aspirar els blanc-i-vermells.
El Girona va perdre a Alcorcón la possibilitat d'enllaçar dues victòries i tancarà la primera volta sense haver estat capaç d'aconseguir-ho. Fins ara, després dels triomfs, com a màxim n'ha tret un empat, tant a Tenerife (1-1, després del 3-0 contra l'Albacete) com el de més mal gust contra el Llagostera (2-2), després de l'1-2 d'Oviedo. Pitjors van ser els resultats posteriors als triomfs contra el Bilbao Athletic (derrota a casa contra el Numància, 2-3), l'Osasuna (el Lugo va guanyar 0-1 a Montilivi) i el Valladolid (l'1-0 a Santo Domingo). Ensopegades frustrants, sense ser inferior al rival, però que al capdavall han impedit als gironins agafar mai embranzida.
Equilibri relatiu
Durant tot el campionat, la classificació de segona A ha estat un reflex de la igualtat de la categoria, sense cap tall nítid entre els equips que aspiren a lluitar a la part alta i els que tindran feina per assegurar la permanència. Tot i l'equilibri, el pas de les jornades ha provocat que els equips de la part baixa comencin a veure de lluny els de més amunt. I el Girona s'ha trobat que, en les últimes nou jornades, ha passat de tenir a l'abast la zona d'eliminatòries d'ascens –dos punts menys que el sisè– a distanciar-se'n fins als nou punts. És la distància entre l'últim equip que accediria a la fase d'ascens i el Girona, igualada amb la de fa quinze dies, abans del triomf contra el Valladolid. I no només és la distància de nou punts respecte al Leganés, sinó que entre els madrilenys i els gironins hi ha deu equips més.
Fregant el precipici
El Girona és l'únic que no ha trepitjat ni els sis primers llocs de la classificació –zones d'ascens directe i de play-off– ni els quatre últims, els de descens a segona B. Molt lluny sempre de les posicions de privilegi, les brases l'han amenaçat especialment en l'últim mes de competició. De fet, l'equip va sortir a Palma en l'últim partit del 2015 sabent que la derrota era sinònim de passar Nadal en zona de descens –i només un gol de Kiko Olivas en l'últim sospir ho va impedir– i va rebre el Valladolid, en l'últim partit de la 19a jornada, en lloc provisional de descens, esquivat amb la victòria. Els gironins ja s'havien quedat sense marge de punts respecte a la zona de descens després de la derrota a Vitòria, en la 13a jornada. El Girona, que més enllà del vuitè lloc anecdòtic de la primera jornada no ha pujat mai del desè lloc, s'ha mogut entre el catorzè i el divuitè lloc des del 4 d'octubre, fa més de tres mesos.
A PROP DE L'ABISME
Fa tres mesos que el Girona es mou entre el 14è i el 18è lloc, sense arribar a caure en zona de descensSENSE CONTINUÏTAT
Després de cada victòria en la lliga, ha arribat o bé una derrota (tres vegades) o un empat (dues)CADA COP MÉS
En nou jornades, el sisè ha passat de tenir dos punts més a nou punts més que el GironaL'ascens directe, a 14 i 17 punts
Amb el ritme de puntuació i la irregularitat del Girona des de començament de temporada, és utòpic pensar ara en imitar el paper del curs passat i lluitar per treure el cap al capdamunt de la classificació. El cas és que els dos primers llocs de la classificació s'han anat allunyant de manera progressiva dels gironins. De fet, hi va haver una fase de competició en què les distàncies es mantenien prou estables –entre els set i els nou punts–, malgrat que el Girona era incapaç d'arrencar. En les últimes jornades, però, tot s'ha disparat, fins a assolir les màximes diferències. El líder, l'Alavés, treu 17 punts al Girona –més que en cap altra jornada– i el segon classificat, el Còrdova, 14 –també el sostre, igualat amb fa dues setmanes.