Rubèn Miró - Tarragona / Vitòria
Si Vicente Moreno hagués pogut escriure el guió del partit d'ahir abans de jugar-lo, segurament el text del tècnic del Nàstic no hauria distat gaire del que va acabar succeint a Mendizorrotza. Els seus, immersos en un petit sot i que volien esvair dubtes, van vèncer el líder, un Alavés que vivia en un núvol, a còpia d'eficiència, capacitat de patiment i lectura intel·ligent del joc. Uns atributs que permeten al conjunt tarragoní tancar la primera volta amb un sabor de boca immillorable i a un sol punt de la zona de
play-off. Tot plegat, amb una exhibició d'Achille Emana, que va fer un gol i va ser l'assistent en els altres dos. De fet, l'1-3 va ser un regal amb llacet al seu germà petit, Stephane. Set victòries i un empat en els últims vuit partits. A aquesta temible ratxa havia de fer front un Nàstic que, lluny de sentir-se aclaparat, va imposar el seu joc en el primer temps. Els grana van apostar per combinar i va sortir bé, ja que les millors ocasions van ser per a ells. Així, després dels avisos d'Emana i Tejera –el mig va fer lluir Fernando Pacheco amb una canonada impecable des de la frontal–, va arribar el gol. La fortuna es va aliar amb el bloc tarragoní. Emana va fer una passada en profunditat impecable cap a Naranjo, que, dubitatiu davant del porter, va malbaratar la mil·limètrica assistència. Per darrere, però, arribava Carpio, que es va introduir la pilota a la seva porteria (37'). Gol i a patir, perquè el 0-1 va fer despertar els locals. Abans del descans, Guichón va voler advertir del que esperava el Nàstic en la segona part amb un xut llunyà i enverinat que Reina, fiable, va aturar.
Sofriment i alegria
L'Alavés va iniciar una operació de setge a la porteria del Nàstic a partir que l'àrbitre va assenyalar la represa. Els de Bordalás van tancar els grana al seu camp i es va veure un rosari d'ocasions. La bona tasca defensiva dels tarragonins i la seguretat de Reina, però, van impedir que l'empat arribés. De fet, la infructuosa pressió dels de casa va generar algun neguit i van arribar les errades. Així, en una imprecisió defensiva quan faltaven deu minuts per al final, Jean Luc va recuperar una pilota, es va plantar davant Fernando Pacheco i tot i errar xutant a sobre del porter, va veure com Emana arribava per darrere i marcava el segon gol de la tarda. El 0-2 semblava la sentència, però Manu Barreriro hi va posar salsa en el minut 86, després de caçar una pilota que Juli havia enviat al travesser. L'atacant va fer l'1-2, que va insuflar moral a l'Alavés, i els bascos van buscar l'empat amb el cor. En aquest context, sol fallar el cap. I el Nàstic ho va aprofitar. Amb l'equip de casa abocat a l'atac i la defensa descomposta, va arribar la sentència en una acció que, literalment, va ser familiar. Achille Emana va marxar sol a l'atac en un contraatac i, quan ho tenia a favor tot per afusellar el porter, va cedir la pilota al seu germà Stephane, que no va fallar. Al final, doncs, victòria i cirereta a una primera volta per recordar.
ALAVÉS 1 NÀSTIC 3
ALAVÉS: Fernando Pacheco; Carpio, Laguardia, Pelegrín, Raúl Garcia; Kiko Femenía (Guichón, 14'), Manu García, Sergio Mora, Dani Pacheco (Manu Barreiro, 64'); Juli i Toquero. NÀSTIC: Reina; Xisco Campos, Xavi Molina, Pablo Marí, Mossa; Tejera, Rocha, Cristian Lobato (Gerard Valentín, 62'; Juan Muñiz, 79'); Jean Luc (Stephane Emana, 86'), Naranjo i Emana. GOLS: 0-1 (37') Carpio, en pròpia porteria. 0-2 (80') Emana. 1-2 (86') Manu Barreiro. 1-3 (92') Stephane Emana. ÀRBITRE: Ocón Arraiz, del col·legi de la Rioja. T.G.: Als locals Juli i Manu García; i als visitants Pablo Marí, Jean Luc i Rocha. T.V.: Cap. PÚBLIC: 10.162 espectadors.
Estic encantat amb el partit: hem guanyat i he pogut fer dues assistències i un gol
Achille Emana
MIGCAMPISTA DEL NÀSTIC
ELS VESTIDORS
El partit ha sortit com teníem pensat. Hem estat encertats de cara a porteria i hem sabut defensar
Vicente Moreno
entrenador del nàstic
Ha estat una derrota injusta, hem comès errades, però és que ens ha anat tot en contra
José Bordalás
ENTRENADOR DE L'ALAVÉS