Si Vicente Moreno hagués pogut escriure el guió del partit d'ahir abans de jugar-lo, segurament el text del tècnic del Nàstic no hauria distat gaire del que va acabar succeint a Mendizorrotza. Els seus, immersos en un petit sot i que volien esvair dubtes, van vèncer el líder, un Alavés que vivia en un núvol, a còpia d'eficiència, capacitat de patiment i lectura intel·ligent del joc. Uns atributs que permeten al conjunt tarragoní tancar la primera volta amb un sabor de boca immillorable i a un sol punt de la zona de play-off. Tot plegat, amb una exhibició d'Achille Emana, que va fer un gol i va ser l'assistent en els altres dos. De fet, l'1-3 va ser un regal amb llacet al seu germà petit, Stephane. Set victòries i un empat en els últims vuit partits. A aquesta temible ratxa havia de fer front un Nàstic que, lluny de sentir-se aclaparat, va imposar el seu joc en el primer temps. Els grana van apostar per combinar i va sortir bé, ja que les millors ocasions van ser per a ells. Així, després dels avisos d'Emana i Tejera –el mig va fer lluir Fernando Pacheco amb una canonada impecable des de la frontal–, va arribar el gol. La fortuna es va aliar amb el bloc tarragoní. Emana va fer una passada en profunditat impecable cap a Naranjo, que, dubitatiu davant del porter, va malbaratar la mil·limètrica assistència. Per darrere, però, arribava Carpio, que es va introduir la pilota a la seva porteria (37'). Gol i a patir, perquè el 0-1 va fer despertar els locals. Abans del descans, Guichón va voler advertir del que esperava el Nàstic en la segona part amb un xut llunyà i enverinat que Reina, fiable, va aturar.