L'alegria torna a Montilivi

Mata trenca l'equi­li­bri

La ban­queta, amb homes com Felipe, Álamo, Borja García i el mateix Lekic, feia fins i tot més bona pinta que l'onze, en què Machín va intro­duir les nove­tats de Lejeune, Aday i Eloi res­pecte l'últim duel de lliga a Santo Domingo. Fidel com sem­pre al 3-5-2, el tècnic de Gomara va tor­nar fer un mig del camp amb deno­mi­nació d'ori­gen (Pere Pons, Gra­nell i Eloi) i va con­fiar l'atac a Mata i Jairo, encre­uant els dits perquè tin­gues­sin l'encert en la rema­tada que tants cops els ha girat l'esquena.

La Pon­fer­ra­dina, que a fora estava tan espessa com el Girona a casa, va com­ba­tre els blanc-i-ver­mells amb la seva mateixa mede­cina. Va poblar la defensa amb tres cen­trals i dos car­ri­lers, per bé que Adán i Casado no van ser ni la mei­tat d'ofen­sius que ho van ser Aday i Clerc a l'altre bàndol. A més, els visi­tants en van fer prou dei­xant només un fut­bo­lista a dalt (Djor­je­vic). A la pràctica, almenys men­tre va impe­rar el 0-0, els del Bierzo es van plan­tar amb dues línies molt jun­tes, una de cinc homes i l'altra de qua­tre, per inten­tar obs­truir tant com pogues­sin el joc ofen­siu dels locals, que van tenir les difi­cul­tats habi­tu­als de gene­rar perill davant un rival tan­cat. En la pri­mera mitja hora hi va haver ben poca presència a les àrees i una ocasió per bàndol: la de la Pon­fer­ra­dina sal­vada per Lejeune (va evi­tar que Djor­je­vic retratés Becerra) i la del Girona avor­tada per un immens San­ta­maría (va treure amb la punta dels dits una rema­tada de cap de Jairo que sem­blava letal). Qui va obrir la llauna i va tren­car l'equi­li­bri i la seva sequera par­ti­cu­lar va ser Mata. El madri­leny, que havia fet un gol en els últims onze par­tits (i gens pro­duc­tiu, perquè va ser l'1-2 con­tra el Còrdova) es va treure un pes de sobre amb l'1-0. Llui­ta­dor com sem­pre, el gol li va aca­bar donant la con­fiança que no tenia amb la pilota als peus.

L'estratègia, per fi

Cons­ci­ent que amb el 5-4-1 no anava enlloc, José Manuel Díaz va situar Yuri a dalt acom­pa­nyant Djor­je­vic i es va que­dar amb una defensa de qua­tre. Però el Girona no va donar ni temps a la Pon­fer­ra­dina a res­si­tuar-se i va treure petroli d'una falta pen­jada per Gra­nell i rubri­cada per Kiko Oli­vas després d'una assistència amb el cap de Lejeune (2-0). I mal­grat que Yuri va enviar una cano­nada al tra­ves­ser que hau­ria tor­nat els lle­o­ne­sos al par­tit (62'), el Girona va liqui­dar el rival en una altra acció d'estratègia. Aquesta vegada va ser un córner en curt (els visi­tants van badar i es van dei­xar fer un dos con­tra un) cul­mi­nat també per un Kiko Oli­vas que va fer un altre par­tit extra­or­di­nari, i no només en atac.

Amb el 3-0 i tot resolt, Machín va moure la ban­queta. La pri­mera pilota que va tocar Borja García va ser per assis­tir Jairo en el 4-0. I la pri­mera pilota que va tocar Lekic no va ser el 5-0 de mira­cle. Només entrar al camp, el serbi va robar l'esfèrica i va ini­ciar un con­tra­a­tac amb Mata, que el va assis­tir perquè s'estrenés com a gole­ja­dor. Lekic, però, no va saber superar amb el peu la sor­tida de San­ta­maría ni amb el cap el refús del por­ter. Una doble ocasió magnífica que a banda de sig­ni­fi­car el 5-0 hau­ria supo­sat un debut immi­llo­ra­ble del davan­ter, que no va poder par­ti­ci­par gaire més perquè el Girona es va limi­tar a dei­xar que el par­tit s'anés apa­gant de mica en mica en uns últims minuts molt plàcids.