Dos ocells d'un tret
El Girona encadenarà dues victòries per primer cop aquesta temporada i sumarà sis punts seguits a Montilivi per primer cop a segona A si dissabte es desfà del cuer, l'Athletic B
El 4-0 contra la Ponferradina ha carregat de raons un vestidor que sempre s'ha vist en el camí correcte
El Girona confia que el 4-0 de diumenge sigui el punt d'inflexió que fa setmanes que busca per enlairar-se. De moment, cada oportunitat que ha tingut per encadenar dues victòries ha acabat a les escombraries. Li han amargat la ratxa el Numància, el Llagostera, el Lugo, el Tenerife i l'Alcorcón. Cap primera espasa, com tampoc ho és el proper rival, l'Athletic B, el cuer de segona A.
Els bascos han arrencat únicament dos punts lluny de San Mamés (només empitjora aquests números el Llagostera, que precisament ha sumat l'únic punt com a visitant a Montilivi) i a hores d'ara és el conjunt amb més paperetes per baixar a segona B. “El partit contra l'Athletic B serà més difícil que contra la Ponferradina perquè estan molt més necessitats”, adverteix Florian Lejeune, que no vol ni un gram de confiança. Exactament el mateix pensa Isaac Becerra: “Estem en la bona línia, però si ens relaxem ho pagarem”, afirma el porter, que ha mantingut el zero en els dos darrers partits a Montilivi: “Sembla que hem aconseguit revertir la situació a casa. De moment són dues victòries seguides, però n'esperem moltes més”, afegeix.
Un altre repte
Guanyar l'Athletic B no només representaria enllaçar dues victòries per primer cop en la lliga, sinó també guanyar dos partits consecutius a casa per primer cop des que el Girona juga a segona A. En vuit anys ha tingut deu oportunitats per fer-ho i no se n'ha sortit. L'últim precedent, aquest mes de desembre passat, és un zero de sis impossible d'empitjorar (Còrdova, 1-2 i Elx, 0-1). “Tots tenim molt clar que la clau per deixar la zona baixa i poder mirar cap amunt és el rendiment a Montilivi. Ens hi estem trobant força millor i confio que en la segona volta hi sumarem molts més punts”, afirma Lejeune.
Gràcies als dos últims triomfs a l'estadi, el Girona ha capgirat la dinàmica i ja ha sumat més punts com a local (13) que com a visitant (12). Continua essent el segon pitjor equip a casa de la categoria, però els triomfs contra el Valladolid i la Ponferradina li han donat aire. De fet, si els de Machín asseguren el triomf dissabte contra el cuer, el salt que pot fer a la classificació pot ser ben visible. I si la victòria es combina amb una derrota del Mallorca i una no victòria de l'Almeria), els gironins s'escaparan vuit punts per sobre de la zona de descens (ara són cinc). La sisena plaça (ara a tres victòries) també es podria acostar.
El difícil 6 de 6
La complicació d'encadenar dos triomfs en dues jornades seguides no només afecta el Girona. Nou equips més s'han trobat en la mateixa situació i tots s'hi han estavellat. Amb el canvi de volta, deu dels onze equips que van jugar com a locals aquest cap de setmana repetiran i només cinc aspiren al sis de sis. A banda del Girona, són el Leganés, el Saragossa, el Tenerife i l'Elx.
FLORIAN LEJEUNE
“A Montilivi hem de sumar molts més punts i confio que en la segona volta ho farem”ISAAC BECERRA
“No ens podem relaxar, però sempre hem estat segurs d'estar en la bona línia”Sebas Coris, al marge del grup
Sebas Coris, que encadenava dues titularitats (Valladolid i Alcorcón) va caure de l'onze i també de la convocatòria contra la Ponferradina, però no va ser cap decisió tècnica sinó una qüestió física. El jugador de Tossa arrossega problemes als isquiotibials que ahir també li van impedir estar amb el grup de no titulars i no convocats que va treballar en el camp annex. Tot i això, la lesió no és important i la previsió és que el carriler vagi integrant-se mica en mica durant la setmana en el grup. A banda de Coris, tampoc no es van exercitar amb el grup Richy ni Rubén Sobrino, que continuen seguint el pla específic de recuperació de les seves respectives lesions. Al central (va ser la tercera operació en el mateix genoll) encara li queden entre tres setmanes i un mes per endavant i amb el davanter ja ningú no es vol precipitar. Tampoc s'entrena Nwakali, encara al seu país.
Autocrítica de Florian Lejeune
“Sóc conscient dels partits que he fet abans i sé que he de fer molt més”, va admetre el francès Florian Lejeune, que va recuperar la titularitat contra la Ponferradina després de dos partits sense participació. No va poder jugar contra el Valladolid per sanció (per acumulació d'amonestacions) i no ho va fer a Alcorcón perquè Machín va donar continuïtat a Carles Mas en detriment del francès, suplent per primera vegada. “Hi ha partits que no he estat bé. Ho sé. Però crec que diumenge vaig tornar a estar a un bon nivell i espero continuar jugant”. Un dels grans problemes de Lejeune aquest curs són les targetes: ja n'ha vist deu (en els divuit partits que ha jugat) i li han costat dues sancions per acumulació. “Sóc un central contundent i si tinc un rival al costat no el deixaré. Però està clar que confio no veure tantes targetes. Diumenge, crec que no vaig fer ni una falta.”