Regnant en la igualtat
1a catalana. L'Horta i el Balaguer encapçalen el grup 1 i 2 respectivament en la competició més equilibrada dels últims cursos, sense cap líder que destaqui per sobre de la resta
Quan aquest estiu Xavi Molist i Jordi Cortès compartien aula en el curs d'entrenador nacional –el primer com a alumne, el segon com a professor– i parlaven de la planificació de les respectives plantilles, tots dos haurien firmat a ulls clucs trobar-se en la situació actual. L'Horta i el Balaguer encapçalen, a l'equador de la competició, els dos grups de primera catalana, en un campionat més equilibrat que mai. En el grup 1, per exemple, cinc equips es troben empatats a 30 punts en la segona posició, a tan sols dos punts del líder i en espera del que pugui fer el Tona en el duel que té pendent contra l'Andorra. I en el grup 2, el mateix: amb els cinc millors classificats separats tan sols quatre punts de diferència.
“En aquesta lliga, perds dos partits i et poses sisè”, comenta Xavi Molist, líder amb el seu Horta en el seu primer any en una banqueta d'un equip sènior. “La feina feta serà la que marcarà el resultat final. Som una plantilla jove, però ja fa mesos que juguem junts i aquesta excusa ja no val”, afegeix l'entrenador, que, tot i el joc de toc i ofensiu que planteja, només lamenta la falta de gol del seu equip –19 gols a favor, contra els 28 del Martinenc i el Manresa, els dos equips que més dianes han fet fins ara–. En la llista de perseguidors de l'equip barceloní, hi trobem conjunts de tot tipus: sorpreses com ara el Tona i el Mollet; equips que l'any passat ja eren a la part alta, com el Manresa i l'Avià, i els dos descendits de tercera divisió, el Martinenc i el Vilassar.
En el grup 2, liderat pel Balaguer, la situació no és pas gaire diferent. Els de la Noguera encapçalen la taula seguits de prop pels dos grans favorits, el Santboià (que es va quedar a les portes de l'ascens la temporada passada) i el Castelldefels (descendit de tercera), i amb el Vilanova, l'Igualada i el Suburense a l'aguait. “Tenim una plantilla experimentada, però hi ha equips que potser tenen més fons d'armari que nosaltres”, explica l'entrenador del Balaguer, Jordi Cortès, que qualifica la situació del seu equip de “lideratge circumstancial” donada la igualtat del grup. “Ens falta creure'ns-ho contra els rivals de més nivell”, afegeix el preparador lleidatà.
Despenjats
Si bé a la part alta de la taula classificatòria regna l'equilibri, a la part baixa passa tot el contrari, ja que trobem equips despenjats en els dos grups. La Molletenca i l'Abadessenc només han estat capaços de sumar 6 i 10 punts en el grup 1, en una salvació que ja sembla quimèrica. D'altra banda, en el grup 2, el Torredembarra i el Reddis semblen ja totalment despenjats a la cua, molt lluny de la zona de permanència i amb la sensació d'estar en una situació ja sense retorn per als dos conjunts.
La lluita, doncs, es troba a la part alta, on es fa difícil descartar algun equip a l'hora d'aspirar a l'ascens a tercera divisió. “Ara arriba l'hora dels valents; som campions d'hivern, d'acord, i això està molt bé, però el que importa és el que ve ara”, conclou un il·lusionat Jordi Cortès.