Machín: a Girona, com a casa
L'entrenador és a només cinc partits d'igualar amb el conjunt gironí l'experiència que va adquirir a segona A amb el Numància
El tècnic tornarà a visitar demà el club de la seva vida després d'haver-se garantit un contracte fins al 2018 a Montilivi
Després de jugar-hi des de cadet fins al primer equip, i sobretot de passar-hi tretze anys com a tècnic, entre els juvenils, el filial i l'equip de segona A, té tot el sentit que el Numància fos per a Pablo Machín el club de la seva vida. S'hi afegia el fet que és el club de la seva terra i que no havia viscut cap experiència a fora. El context, però, ha canviat. Pablo Machín tornarà demà a l'estadi de Los Pajaritos consolidat a Girona en l'experiència professional que més l'ha fet créixer i que, si no hi ha un daltabaix, més recorregut li generarà en el futbol professional. El tècnic de Gómara va dirigir 84 partits amb el primer equip del Numància –dues temporades senceres–, una fita que està a punt de superar amb el Girona, ja que n'acumula 79 entre els 13 del primer curs –el de la permanència que tan cara s'havia posat–, els 44 del 2014/15 –amb l'ascens històric a primera frustrat per dues garrotades sagnants a Montilivi– i els 22 que acumula en l'actual.
El Numància serà sempre el club de la seva vida i de la seva terra, però el Girona ja s'ha fet un racó en el tècnic, que des de l'estiu passat viu amb la família a la ciutat i, per tant, fa menys visites a Sòria. Avui hi torna per afrontar demà el seu segon partit des de la banqueta visitant de Los Pajaritos. “No serà tan especial, perquè ja he viscut aquesta sensació de seure a l'altre costat una vegada. I les sensacions de la segona no són mai les de la primera”, explicava ahir l'entrenador. “Tinc clar que sóc professional d'això, i tant de bo pugui estar moltes vegades a la banqueta visitant, perquè voldrà dir que tinc la sort de continuar en una professió dura en què hi ha molts canvis.” El tècnic, això sí, deixa clar que sempre considerarà el Numància el seu club: “És casa meva i sempre hi tindré uns sentiments més grans que per a qualsevol altre club.”
L'any passat, molt aviat
La temporada passada va ser espectacular per al Girona i per a Pablo Machín –escollit millor entrenador de segona A–, però la visita a Los Pajaritos, la primera que feia com a entrenador visitant, va arribar molt aviat. Era el 28 de setembre, tot just en la sisena jornada, i el Girona en va treure un empat, gràcies a un gol a última hora de Jandro (2-2). L'afició de Sòria va rebre amb aplaudiments el seu exentrenador, que va ser ovacionat quan es va anunciar el seu nom per megafonia.
Els mèrits del rival
Machín va ser l'escollit per assumir la màxima responsabilitat tècnica del Numància l'estiu del 2011, després d'haver acumulat experiència com a entrenador del juvenil (divisió d'honor), el filial (tercera) i de ser ajudant de diversos tècnics del primer equip. Com a entrenador principal, va viure dues temporades tranquil·les –l'equip va acabar desè en la primera i dotzè en la segona–, lluny dels llocs d'ascens (va jugar a primera el curs 2008/09). Ja sense Machín, el club s'ha mantingut sempre a la mateixa zona de la classificació (tretzè, dotzè i quinzè). Mèrit o decepció? “El lloc del Numància és la segona A. La monotonia de la mitja taula pot fer pensar als aficionats que sembli poca cosa, però en cap cas se li ha de treure mèrit, perquè en té molt. Els alts i baixos poden ser fins i tot atractius per als aficionats, però no per als que en vivim.”