Achille Emana no és un futbolista constant. Vicente Moreno va admetre després del partit que és un jugador que dóna moltes coses a l'equip, però va recordar que també resta. Es referia, probablement, a les fases de partit en què desapareix o a les pilotes compromeses que perd per provar frivolitats. Segurament se li poden retreure coses, però, per sobre de tot, és un futbolista diferent. Un atacant que genera sensació de perill quan té la pilota, amb potència i qualitat per desequilibrar en moments difícils, per ser decisiu encara que només aparegui deu minuts. Ahir, després d'una primera mitja hora en què el Nàstic no es trobava còmode, va aparèixer per rematar de cap a gol una falta penjada per Juan Muñiz (30') i per robar una pilota i assistir Naranjo, sol davant el porter visitant, perquè marqués el segon (37'). Que les accions d'Emana siguin productives i acabin donant punts té molt a veure amb el fet que al seu voltant hi ha un equip en estat de gràcia. El Nàstic està en una fase en què els detalls l'afavoreixen, en què si una cosa pot sortir bé, acaba sortint bé, en què guanya fins i tot quan no té una bona tarda, com ahir. El partit se li va posar molt de cara, pels dos gols en les dues primeres accions clares i per l'expulsió del visitant Jorge Sáenz entremig (35'). Malgrat el 2-0 del descans i la superioritat numèrica, el Nàstic va haver de patir la victòria perquè va rebre el 2-1 en la primera jugada de la segona part (47') i perquè es va confiar en excés, un pecat a segona A encara que el rival jugui amb deu. Dues faltes perilloses dels canaris en els últims minuts van posar l'ai al cor a una afició que en calent va marxar un pèl contrariada per un triomf excessivament patit però que en fred va valorar els tres punts i el fet que l'equip es va fent fort en els llocs de fase d'ascens. Inici accidentat Al Nàstic no li va anar gaire bé que dels primers minuts se'n juguessin pocs, a causa de diverses faltes que van acabar amb tres targetes grogues per als locals i alguns futbolistes visitants atesos. Hi havia rebots, imprecisions i les possessions s'havien de lluitar. Va ser el Tenerife el primer que va avisar en atac, però va ser innocent, comparat sobretot amb el que tot seguit faria Achille Emana. Un eslàlom amb dues fintes, amb el qual va trencar la rereguarda canària i que Naranjo no va poder completar, va ser un avís del que vindria: la rematada de cap en una molt bona centrada de Juan Muñiz i la recuperació amb assistència a José Naranjo, que va definir amb l'exterior davant un impotent Dani Hernández. Com que poc abans hi havia hagut l'expulsió de Jorge Sáenz –la segona groga la va provocar Naranjo amb un veloç contraatac–, al Nou Estadi tothom es preparava per una victòria plàcida. Però no va ser així. El Nàstic va veure el partit guanyat i es va relaxar molt en la segona meitat. Ni el gol del Tenerife, en una gran centrada de Saúl mal defensada per Xavi Molina i ben rematada per Omar, ni un contraatac en què la defensa grana estava incomprensiblement desguarnida i que va acabar amb un xut al pal del mateix Omar (55'), van fer reaccionar el Nàstic, que, fins al final, no va tenir el partit controlat. En atac, Emana ja no va aparèixer més enllà dels seus deu minuts decisius i, en defensa, els tarragonins no es van poder estalviar el patiment de dues faltes, en el temps afegit, en què la pilota va acabar sent rematada per Lozano i Tomás Martínez.