“Berizzo tenia personalitat i ha sabut formar-se bé”

Des­a­for­tu­na­da­ment, ja no, és llei de vida. El fut­bol va pas­sar, per a mi, i ara estic vivint al Bra­sil, on tinc algun negoci d'hos­ta­le­ria i estic començant a treure el cap en el món de la política. He de bus­car noves moti­va­ci­ons i poder tre­ba­llar per al meu poble n'és una.

La gent s'iden­ti­fica molt amb nosal­tres perquè sap d'on venim. La majo­ria de nosal­tres hem tin­gut infàncies difícils i sabem els pro­ble­mes que hi ha al Bra­sil. Això és vital en un moment en què al país hi ha una enorme des­con­fiança envers la classe política.

Cada set­mana, i viatjo molt sovint a Espa­nya. Al Nadal vaig estar a La Rosa­leda. Màlaga és la meva segona casa, però també estic seguint molt el Celta, perquè vaig dei­xar bons amics a Vigo
i estan jugant molt bé a fut­bol.
Es merei­xen fer història.

Un dels millors records de la meva car­rera, tot i que vam aca­bar per­dent la final con­tra el Sara­gossa. Eli­mi­nar el Barça va ser tota una gesta, per molt que pugui sem­blar que el d'ales­ho­res era un equip molt infe­rior al d'ara. Era l'equip de Rivaldo i info­nia res­pecte. Vam fer un gran par­tit a Balaídos (3-1) i vam demos­trar caràcter per man­te­nir l'avan­tatge al Camp Nou.

No va ser el millor final i em va saber greu per ell, però nosal­tres teníem tanta il·lusió o més que el Barça per ser en la final. Per a Pep devia ser dolorós aco­mi­a­dar-se així d'un estadi tan espe­cial, però pot tenir la tran­quil·litat que no se'l recor­darà per això, sinó per haver mar­cat una època com a fut­bo­lista i com a entre­na­dor.

Juga­dors d'una qua­li­tat tècnica boníssima, però que per sobre de tot eren gua­nya­dors. Els rus­sos, Mos­to­voi i Kar­pin, detes­ta­ven per­dre i els sud-ame­ri­cans –Berizzo, Càceres, Gus­tavo López...– tenien aquest gen com­pe­ti­tiu tan carac­terístic. Es va for­mar un equip amb dotze o tretze petits líders i ens enteníem molt bé a la gespa.

Tenia aquest caràcter auto­ri­tari dels defen­ses argen­tins, i si he de des­ta­car alguna carac­terística seva és la seva per­so­na­li­tat. A més ha tin­gut l'opor­tu­ni­tat de créixer al cos­tat d'un mes­tre com Mar­celo Bielsa i es nota que té una idea de joc molt assu­mida. Els diri­gents del Celta tenen un gran mèrit per haver-se atre­vit a apos­tar per ell.

A mi em va tocar viure mol­tes emo­ci­ons amb el Celta: una final de copa, la clas­si­fi­cació per a la Cham­pi­ons, un des­cens... La gent de Vigo s'invo­lu­cra molt amb el dia a dia del Celta, i la sen­sació de pro­xi­mi­tat del fut­bo­lista amb la gent és total. No em puc ima­gi­nar la boge­ria que hi haurà si gua­nyen la copa.

És veri­tat, amb Ronaldo vaig copar­tir ves­ti­dor quan estava al São Cris­tovão. Jo tenia 18 anys i ell era un nen, però ja tenia l'explo­si­vi­tat que el va aca­bar con­ver­tint en un davan­ter total. Es veia venir. Amb Eto'o va ser dife­rent, venia cedit del Madrid i es quei­xava molt perquè s'havia de des­plaçar fins a Leganés per entre­nar-se. Era volcànic i el vam haver d'asse­re­nar. Cons­tant­ment li repetíem que tingués paciència. Ell volia ser el millor davan­ter del món en una set­mana. Al final va enten­dre que havia d'anar pas a pas i va tre­ba­llar moltíssim per arri­bar al nivell que va tenir al Barça.