Els partits a segona A no es guanyen amb exhibicions d'antologia ni hi ha equips que siguin recordats pel joc virtuós. El que compta és l'ofici i la capacitat de patiment, i tenir encert i sort en les accions decisives. El Nàstic ha fet seves aquestes característiques i per això es va adaptar de seguida a la segona A i per això, encetada la segona volta, s'ha guanyat el dret a ser ambiciós. Ahir, contra un rival amb molt futbol com l'Elx, va fer bo un gol de Naranjo després d'una gran acció d'Aburjania (10') i, després, va gestionar el marcador, tot i que l'habitual excés d'especulació el va fer patir. En qualsevol cas, ha après a moure's per la corda fluixa i, quan ho fa, els partits solen caure a favor seu. El pròleg del partit va ser una bona triangulació de l'Elx mal acabada i una acció individual d'Emana amb autopassada i centrada sense rematador. Va ser tota una declaració d'intencions dels dos
equips: el joc combinatiu i pacient dels visitants i les arrencades des de la segona línia dels locals, com es va demostrar en el gol de Naranjo. Aburjania va rebre la pilota a la medul·lar, va veure que tenia una mica de passadís i es va decidir a avançar. Hi havia rivals, però els va superar amb una sorprenent facilitat i va acabar fent una passada en profunditat a Naranjo, que, en estat de gràcia davant els porters rivals, no va fallar. El Nàstic, com sol ser habitual, va fer un pas enrere amb el gol, un gest perillós amb vuitanta minuts al davant i contra un rival còmode amb la pilota. L'equip de Baraja va controlar el joc, combinant amb qualitat entre línies i buscant la banda d'Álex Moreno, però li faltava millorar en l'acció decisiva per portar perill real. El Nàstic havia cedit massa espai i algunes jugades en què va rifar la pilota quan va passar del mig del camp demostraven que alguna cosa havia de canviar, ja que fiar-ho tot a l'especulació era un mal negoci. Així, el Nàstic va estirar les línies després del descans, la qual cosa per si sola ja va dificultar les coses a l'Elx, que d'entrada no tenia la continuïtat amb la pilota de la primera part. Els visitants van trobar a faltar el sancionat Sergio Léon en dues rematades d'Álvaro, de les que els davanters en ratxa posen a dins. Una va topar amb el travesser. La contrapartida a especular menys és que el partit s'obre, i això també és perillós per a l'equip que guanya. Es passa amb facilitat d'una àrea –les dues rematades d'Álvaro– a l'altra –una acció molt clara d'Emana, que va dubtar entre xutar i passar-la a Naranjo, i al final ni una cosa ni l'altra (57')–. Amb el pas dels minuts, i l'increment de la pressió ofensiva visitant, el Nàstic va tornar a cedir a terreny i es va preparar per resistir l'1-0. L'Elx, insistent, no li ho va posar fàcil. Amb més encert, els de la franja verda haurien pogut tornar al Baix Vinalopó amb alguna cosa positiva al portaequipatges.