El Nàstic, encara que continuï tenint com a primer objectiu els 50 punts que garanteixen la permanència, està situat de ple en la lluita per l'ascens a primera. A Tarragona ja fa algunes setmanes que es busca la referència de l'equip que fa justament deu anys, entrenat per Luis César, va aconseguir l'ascens a primera divisió. La situació d'aquell equip i la de l'actual és molt similar. El Nàstic el 2005/06 era cinquè després de 25 jornades i actualment és quart. Llavors el separaven cinc punts del líder i tres del segon, i ara sis del líder i dos del segon.

El Nàstic de Luis César, com el de Vicente Moreno, era un equip pragmàtic, que prioritzava el resultat i amortitzava els gols marcats. Com l'actual, aquell equip grana era una de les revelacions de la lliga, tenint en compte el seu passat recent a segona B. Malgrat això, un bloc conjuntat amb molts dels jugadors que van aconseguir l'ascens a la categoria de plata es va mostrar solvent i molt competitiu, tal com li succeeix aquesta temporada. Si als dos equips no se'ls pot considerar excessivament experimentats, tampoc no ho són els tècnics. Luis César vivia la seva primera experiència important com a entrenador, igual que ara Vicente Moreno.

La diferència dels dos equips s'ha de buscar en la trajectòria. El Nàstic actual va començar la lliga molt bé i ha passat tot el campionat a la zona alta. L'equip de fa deu anys, en canvi, va experimentar un mal inici i no va començar a reaccionar fins avançada la primera volta, sobretot gràcies a un espectacular rendiment a camp contrari. És a mitjan febrer quan també va començar a rutllar de manera regular a casa i quan es va veure el Nàstic com a candidat a l'ascens a primera divisió. A partir d'aquí, l'equip de Luis César es va fer més regular i va continuar la progressió, que el va portar a acabar la lliga en la segona posició i a pujar a primera divisió juntament amb el Recreativo i el Llevant. Llavors hi havia tres ascensos directes i encara no s'havia instaurat la fase d'ascens.

Tot i que el Nàstic actual no està tan embalat com el de fa deu anys en aquest mateix punt del campionat, és un equip solvent que de moment no mostra símptomes de flaquesa. Caldrà veure si, ara que és un dels candidats a acabar entre els sis primers i ja no compta amb el factor sorpresa, la pressió no el penalitza en excés.