A poc a poc, de punt en punt, també es fa camí,
sobretot en una competició tan igualada en què per sumar s'ha de suar molt. El Nàstic va tenir ahir un dels molts duels exigents que l'esperen, sobretot a casa, fins a final de temporada, exàmens que serveixen per avaluar la fortalesa de la seva candidatura a lluitar per l'ascens a primera. No va poder treure una gran nota perquè no va guanyar, però el punt obtingut té valor. Va oferir una bona imatge, més ambiciós que en els últims partits, i es va avançar aviat gràcies a una aparició de qualitat d'Emana (22'). El rival, un Valladolid a l'alça, també es va mostrar perillós en atac, va aprofitar una errada del debutant Varo –substitut del sancionat Reina a la porteria– per fer l'empat (25') i va tenir la victòria a tocar, sobretot en un xut de Juan Villar al travesser en l'última acció del partit (93'). Comptat i debatut, el punt és positiu per a l'equip grana: allarga la sèrie de partits sense perdre (set), manté un rival directe a distància i, fins i tot, avança una posició. Els grana són ara quarts, igual de lluny –a sis punts– del primer classificat. Començament agressiu El servei inicial del Nàstic va ser una declaració d'intencions. En lloc de fer la clàssica passada enrere, Emana va agafar la direcció de l'àrea rival i va assistir un embalat Jean Luc, que va arribar a centrar des de la línia de fons. El Nàstic va començar el partit vertical i pressionant amunt, incomodant el Valladolid. L'equip castellà, però, té futbol, i va aconseguir trencar un parell de vegades la barrera rival per portar perill. Varo va rebutjar amb els peus un xut de Rennella en la primera aproximació visitant. El Nàstic abusava del joc llarg i, de fet, quan va jugar en curt va fer mal. Una acció pel mig entre Tejera i Naranjo va acabar de rebot als peus d'Emana, que va entrar a l'àrea i va superar Kepa. L'alegria tarragonina va durar poc, ja que el Valladolid va empatar de seguida. Varo va estar molt atent sortint a interceptar una centrada rasa i perillosa de Mojica, però quan ja havia agafat la pilota se li va escapar i Rennella, atent, no va desaprofitar el regal. El gol va fer que el Nàstic perdés intensitat i el Valladolid va preferir no tornar-se boig. Ja fa setmanes que els rivals tenen un respecte creixent al Nàstic, sobretot al Nou Estadi. Joc obert El ritme va tornar a pujar després del descans. El joc es va obrir, en part perquè el Valladolid va avançar la seva línia de pressió. La pilota anava d'àrea a àrea. A la del Valladolid, Naranjo no va arribar d'un pèl a rematar una gran jugada d'Emana i Jean Luc, i a la del Nàstic Roger va xutar creuat davant Varo. Eren els locals els que portaven més el pes del joc, tot i que el Valladolid no renunciava a l'atac. Als dos equips, però, els faltava precisió per portar les jugades ofensives a bon port. En la recta final, l'àrbitre no va assenyalar un més que possible penal de Marcelo Silva a Jean Luc, Emana va engaltar una bona centrada de Mossa al lateral de la xarxa i, en l'últim minut, Juan Villar va fer tremolar el travesser.