El Nàstic ja no és aquell equip revelació que gaudia sense pressió. Ara és un candidat ferm a l'ascens a primera divisió, i veure's a dalt avançada la segona volta, lluitant entre els millors, fa vertigen. Apareix l'obligació de guanyar i, sobretot, els nervis quan les coses es torcen. Com ahir. Els grana van encaixar molt aviat un gol molt desafortunat –Xavi Molina va rematar amb el cap a la seva porteria una centrada sense gaires pretensions d'Álvaro Antón (2')–, i a partir d'aquí van haver de remar contra corrent. Els va costar reaccionar, i ho van fer a batzegades abans del descans i amb més continuïtat després, quan va arribar el gol de Naranjo (48)'. Però el Nàstic estava massa espès i no va poder completar la remuntada contra una Ponferradina afortunada en el gol i molt ben plantada, però que mai no va renunciar a l'atac. Al final, novè partit dels grana sense perdre, però quart sense guanyar. De punt en punt no s'avança i per això ahir el Nàstic va caure al setè lloc. Amb els partits decisius que esperen al Nàstic, la visita de la Ponferradina, dissetè, podia semblar assequible, però ja es veia que seria un partit perillós. I el gol en contra en la primera jugada ho va acabar de confirmar. Impacient de veure's al darrere en el marcador i excessivament nerviós, el Nàstic no era capaç de fer circular la pilota amb criteri i quan arribava a l'àrea rival no resolia l'acció, molt imprecís. La Ponferradina, que es complicava poc la vida, aconseguia guanyar algunes pilotes llargues en atac i inquietava la defensa tarragonina. Canvis ofensius Per modificar el panorama en la segona meitat, Vicente Moreno va buscar més dinamisme al mig del camp fent entrar Madinda per Tejera i l'equip va sortir més agressiu. Quan Naranjo va empatar aprofitant una pilota morta a l'àrea gran, els locals ja havien trepitjat l'àrea rival. No van aprofitar, però, la inèrcia, i es van tornar a apagar contra una Ponferradina que sempre es va trobar més còmoda i que també trepitjava el camp rival. Moreno va tornar a moure fitxa, i va arriscar acabant el partit amb tres defenses i l'equip molt obert, però els grana només en van treure centrades i pilotes a l'àrea rematades més amb el cor que amb el cap.