Eclipsat pel gol
El davanter s'ha recuperat de la lesió després de quinze dies fora de combat i es veu amb forces i ànims per ajudar l'equip en la recta final de curs
No ha marcat cap gol en els 19 partits que ha jugat aquesta lliga i l'últim que va fer va ser el 0-3 que va tancar el triomf a Vitòria el 20 de maig de 2015
Felipe Sanchón ha funcionat sempre a Montilivi. En la seva primera etapa, a tercera divisió (pitxitxi amb 21 gols, tot i que el Girona va veure frustrat l'ascens en una polèmica eliminatòria contra l'Eldenc). També en la segona, quan va aterrar en el mercat d'hivern al costat d'Igor de Souza (el barceloní en va fer prou amb mitja lliga per acabar pitxitxi de l'equip, que debutava a segona A). I per descomptat que en la tercera, que el manté en el club de Montilivi des de la campanya 2012/13 (10 gols el primer any, 7 el segon, 11 la passada lliga i encara sense estrenar-se en l'actual). “És evident que travesso la meva pitjor ratxa. Sé que dono altres coses a l'equip, però als davanters se'ns mesura per gols. No n'he fet cap i això s'acaba pagant”, reconeix el barceloní, que només ha acumulat 91 minuts (mitja part a Mallorca i contra l'Athletic B i un minut contra el Valladolid) en les dotze últimes jornades. Primer va desaparèixer de l'onze i després, fins i tot de les convocatòries. “Això és el pitjor, perquè sempre és dolorós quedar descartat. En el Girona no m'havia passat mai, però sí en altres equips”, reconeix Felipe. En les últimes jornades, el problema s'ha agreujat amb una lesió muscular que l'ha deixat fora de combat unes setmanes, però de la qual ja sembla recuperat. “Espero entrenar-me ja amb el grup. Em sento bé físicament i també mentalment. Confio en mi i sé que el míster, també.”
El gol perdut
Felipe va arrencar de meravella la temporada passada: 9 gols en les 14 primeres jornades. Després es va frenar en sec: només 2 en les últimes 30 (eliminatòria d'ascens inclosa). I la mala ratxa ha continuat aquest curs: no ha marcat després de 29 jornades, tot i que ell només ha jugat 19 partits. “Obsessionat? No seria la paraula, però és clar de vegades et preguntes si tornaràs a marcar algun dia. Estaria més preocupat si no hagués tingut ocasions. Però les he tingut.” Sigui com sigui, el davanter del Girona no celebra un gol des que va segellar el triomf per 0-3 a Vitòria el 20 de maig del 2015. I aquell dia també es va treure un pes de sobre perquè ja feia quinze partits que no marcava.
“Sé positivament que un gol ho canviaria tot”, reconeix. “Sóc positiu i el meu estat d'ànim és bo, però un gol l'amplificaria”, afegeix Felipe. L'escenari al vestidor també s'ha complicat per al davanter. Per si no hi havia prou competència amb Mata i Jairo, en el mercat d'hivern s'hi han afegit Lekic i Cristian Herrera. I encara faltarà Rubén Sobrino, que sembla en la recta final d'una llarguíssima recuperació. “Som molts a dalt, és veritat. Però amb el mal començament i de la manera com vam arribar al desembre, que el club hagi buscat reforçar-se a dalt és del tot comprensible. Jo també ho hauria fet”, admet Felipe. El jugador, però, també es veu ocupant el rol de mitja punta. “L'any passat hi vaig jugar moltes vegades quan el tècnic posava a dalt Mata i Sandaza. M'hi adapto bé.”
En clau de ‘play-off'
El jugador creu que el cop de timó que l'equip ha donat amb l'arribada del 2016 ha estat fonamental. “Tots els que hi érem l'any passat, i jo el primer, vam començar encara amb la ment posada en l'ascens perdut. La reacció no era fàcil, però sí que era obligada. Com a equip, ja hem invertit la tendència. Ara espero poder-me treure jo l'espina personalment i poder ajudar l'equip en la recta final.” Felipe creu que ja no cal mirar cap avall i sí ser ambiciosos: “La humilitat no l'hem de perdre mai, però si mantenim la línia ens hem de barallar a la part alta.”
POSITIU
MOMENT DELICAT
“Confio en mi mateix i el míster, també. I estic segur que un gol ho canviaria tot”LA COMPETÈNCIA
“Vam començar malament i era lògic que el club fitxés. Jo també ho hauria fet”Publicat a
Notícies
Dissabte,28 setembre 2024