El líder com a examen
El Girona necessita sobreposar-se a la derrota a Almeria, les baixes i la visita de l'equip més regular per recuperar l'empenta cap al ‘play-off'
Dels últims sis partits a Montilivi, els gironins n'han guanyat quatre i n'han empatat dos
La derrota a Almeria, on el Girona va buscar el gol de totes les maneres i no se'n va sortir, no només va tallar la magnífica sèrie de resultats –vuit jornades sense perdre, amb cinc victòries i tres empats–, sinó que també va allunyar l'equip blanc-i-vermell del sisè lloc. El dèficit arrossegat de la primera volta obliga a fer uns números excel·lents per entrar de ple en una lluita encara carregada d'aspirants. Les concessions han de ser mínimes, i ni la visita del líder ni les absències han de ser excusa. El Girona rep el Leganés, l'equip que més regular s'ha mostrat i que encadena tres jornades a dalt de tot de la classificació, amb la necessitat de reprendre el bon camí. L'ambició vol regularitat i molts punts.
El Girona, malgrat les baixes, s'agafa a la bona línia exhibida en la segona volta. L'1-0 a Almeria va espatllar la bona sèrie però no pas la imatge, perquè el més normal hauria estat tornar del Jocs del Mediterrani com a mínim amb un punt. A Montilivi, a més, els gironins semblen haver oblidat el malson dels primers mesos de competició. Des d'aquelles dues derrotes en vuit dies contra el Còrdova i l'Elx al desembre, el canvi és radical, perquè el balanç del 2016 és molt productiu: quatre victòries –contra el Valladolid, la Ponferradina, el Bilbao Athletic i el Mirandés– i dos empats suats i treballats, contra el Nàstic i l'Oviedo. Aconseguir un altre triomf avui permetria als blanc-i-vermells tornar a pressionar la zona alta. De fet, el líder –el Leganés té assegurat sortir de Montilivi al capdamunt– quedaria a nou punts.
El Leganés arriba a Montilivi després de perdre la condició d'invicte a Butarque –va durar un any, fins que el Tenerife el va sorprendre (0-1)– però amb la força d'haver guanyat vuit dels deu últims partits disputats, amb dues sèries de quatre victòries que pocs equips –el Girona no n'ha lligat tres de seguides– són capaços d'aconseguir.
LA PRÈVIA
PER REENGANXAR-SE
Els tres punts permetrien pressionar a la part alta i posar-se a 9 punts del líderEL LEGANÉS
Arriba després d'una decepció, però ha guanyat vuit dels deu últims partitsLes baixes, concentrades en la medul·lar
Qui sap si Nwakali hauria pogut gaudir dels primers minuts com a futbolista del Girona, però el fet és que la seva marxa al futbol noruec ha coincidit amb les absències de Pere Pons i Àlex Granell (lesionats) i els dubtes de Rubén Alcaraz i Eloi, els quals possiblement hauran de forçar –al gironí li faran infiltracions– per no deixar la medul·lar desemparada. Segurament, aquests dos últims (amb permís de Pol Llonch) formaran part del mig del camp juntament amb Borja Garcia, la lucidesa del qual serà més necessària que mai en la mitjapunta. L'alternativa d'avançar Lejeune no s'ha de descartar, però implicaria una reestructuració massa a fons en la defensa (Kiko Olivas passaria a l'esquerra i Alcalá a la dreta per poder encabir Richy a l'eix) que es preveu excessivament arriscada. La resta de l'onze no surt sol, però és evident que sense Aday (sancionat i al mateix temps lesionat), Javi Álamo té molts números per ocupar el carril dret i Clerc, l'esquerre. Al davant, malgrat que Cristian Herrera s'ha perdut alguns entrenaments, l'exjugador de l'Almeria té molts números per sortir d'inici, llevat que físicament tingui algun contratemps irresoluble. Si fos així, Mata i Lekic es jugarien ser la seva parella en punta. No sembla pas que Felipe Sanchón (recuperat de la lesió) ni Jairo tinguin més possibilitats que els seus companys per sortir d'entrada contra el líder.
“Una renovació enormement merescuda”
Pablo Machín es va expressar amb aquests termes sobre l'ampliació de la vinculació de Quique Cárcel amb el club de Montilivi, fins al 2019: “Va arribar en una situació que no era gens fàcil i ell ha fet molt per la construcció d'aquesta plantilla i d'aquest equip.” Machín també va parlar del salt qualitatiu que ha fet el Girona com a entitat: “Gràcies a Déu sempre he pogut treballar molt a gust en aquest club. Ara tinc la mateixa llibertat que he tingut sempre, però més possibilitats. I això és gràcies a la nova propietat i a com es gestionen les coses. Em fa pensar en el Numància, on cada euro es mirava al mil·límetre. Aquí ha entrat capital, se sap el que s'ha de gastar i es gasta amb responsabilitat.”