El Girona fa molt curt
Superioritat notable dels de Machín contra el líder, però premi irrisori de només un punt quan els locals ho van fer tot i més per guanyar
Després d'haver fet el més difícil, que era avançar-se (60'), el Girona es va deixar enxampar pel Leganés en un contraatac (68')
El Girona va necessitar marcar tres gols contra el Leganés perquè l'1-0 pugés al marcador. I quan va aconseguir trencar la resistència del líder i de l'àrbitre, que també va posar uns quants pals a les rodes als locals, l'alegria li va durar només vuit minuts. Els de Machín no van saber tancar el partit i van encaixar l'1-1 en un contraatac que mai de la vida no hauria hagut de permetre. I el preu que va pagar va ser molt alt, perquè els punts en aquest moment de la lliga van caríssims. I ahir en va volar no pas un, sinó dos, que haurien permès fer un enorme salt qualitatiu a la taula en una jornada en què la majoria dels favorits van fallar.
El Girona ho va fer tot i més per derrotar el líder, que va tenir a Montilivi la sort que li va faltar en la primera volta a Butarque. Els madrilenys n'hi deuen una, a Cuadra Fernández, que va repartir molt malament la quantitat d'errors que va cometre. Va afavorir els locals en algunes accions sense cap mena de conseqüència. Molt més transcendents van ser les decisions equivocades que van beneficiar el Leganés. Començant pel gol anul·lat a Kiko Olivas (16') –qui va desequilibrar Serantes va ser un defensa visitant i no pas cap jugador local– i continuant pel gol invalidat a Lekic (28') en una acció en què es necessitava l'escaire i el cartabó per treure'n l'aigua clara. El col·legiat balear, de targeta fàcil, també es va deixar de posar la mà a la butxaca a consciència en una falta que Alberto Martín va cometre sobre Borja García (49') i que hauria d'haver suposat la segona cartolina i la inferioritat del Leganés durant més de quaranta minuts.
De més a menys
El partit va començar elèctric. I tot i que va fer la sensació que el Leganés va arrencar un pèl millor, Garitano no devia pensar el mateix quan va gastar la primera substitució en el minut 14 per enviar als vestidors Omar Ramos, que va deixar la gespa amb cara de pocs amics i jurant en arameu, cosa que va fer poc creïble la versió del tècnic al final del partit quan va dir que el seu jugador va recaure d'unes molèsties. Sigui com sigui, l'entrada de Szymanowski va acabar donant molt al Leganés.
Pablo Machín havia optat pel mig del camp més lògic després de les absències forçades d'Àlex Granell –va fer carrera contínua a bon ritme abans del partit– i de Pere Pons. El tècnic de Gomara va situar Rubén Alcaraz i Eloi Amagat en el doble pivot i va deixar més llibertat a Borja García, l'enllaç entre Cristian Herrera i Dejan Lekic, escollits per tercer cop seguit com a parella d'atac davant de Mata. Més enllà dels dos gols anul·lats al Girona i d'una rematada inofensiva de Rubén Peña a l'altra àrea, les ocasions van escassejar en una primera meitat amb més domini dels gironins, poc incisius pels carrils i també poc precisos en la passada final.
El Girona, superior
Els locals van augmentar les revolucions després del descans i van trepitjar sovint les tres quartes parts del camp. L'ocasió més clamorosa va ser doble, primer amb Eloi Amagat fent lluir Serantes i després Cristian Herrera recollint el refús però definint de la pitjor manera possible (53'). Va ser el preàmbul de l'1-0, pocs minuts després. Un córner a favor del Leganés va endarrerir la substitució de Lekic, que va ser l'autor del gol en el contraatac immediatament posterior al llançament de cantonada. La definició del serbi va ser inapel·lable, però va tenir molt més mèrit la majestuosa cavalcada de Javi Álamo, l'assistent.
Els locals van haver de suar sang per tenir el partit just allà on volien, però de seguida van perdre l'avantatge. Incomprensiblement, Szymanowski va trobar una autopista per l'esquerra i va donar mastegat l'1-1 a Timor, que va fer l'empat amb la dreta. Que l'acció enxampés el Girona amb la majoria de jugadors a camp rival es pot interpretar com un excés d'ambició i potser també d'insensatesa.
El partit es va trencar totalment. El Girona tenia la ràbia continguda i el Leganés, l'estat anímic ideal. Van passar encara moltes coses, com un xutàs al pal d'Eloi Amagat (70'), que va estar a molt bon nivell en la segona part. O una falta indirecta a dins l'àrea que Borja García va estavellar a la tanca defensiva (73'). També el Leganés va avisar al contraatac i no hi va haver ni una sola concessió més.
LEGANÉS: Serantes; Pablo Insúa, Mantovani, Timor; Víctor Díaz, Alberto Martín (Lluís Sastre 66'), Albizua; Miramón (Borja Lázaro 63'), Gabriel Pires, Omar Ramos (Szymanowski 14'); i Rubén Peña.
GIRONA: Isaac Becerra; Kiko Olivas, Alcalá, Lejeune; Javi Álamo (Coris 79'), Rubén Alcaraz, Eloi, Clerc, Borja García; Cristian Herrera (Jairo 83') i Lekic (Mata 62').