El Girona lliga la seva perla
El club tanca la renovació de Pere Pons per una temporada més, fins al juny del 2018
La continuïtat del migcampista de Sant Martí Vell és tot un cop d'efecte del Girona, tant pel seu pes al terreny de joc com per la possibilitat d'aconseguir un traspàs
Quique Cárcel, consolidat com a pal de paller del projecte del Girona i reforçat per l'ampliació de contracte fins al 2019 anunciada pel club dimecres passat, feia temps que tenia al cap renovar jugadors –a banda dels que acaben contracte, com Becerra i Mata, a qui va enviar un missatge clar–, i Pere Pons ocupava una posició preferent. El jugador de Sant Martí Vell tenia una temporada més de contracte, fins al juny del 2017, però la seva projecció, convertit en un dels migcampistes més fiables de la categoria amb 23 anys, el feien una peça atractiva per a molts clubs. De fet, diversos clubs ja s'hi havien interessat. I haver arribat a l'última temporada de contracte sense haver-lo prorrogat hauria estat un perill per al Girona. Conscient que Pere Pons és la joia de la corona, al club des d'aleví i plenament consolidat al primer equip, el Girona ha posat els esforços per mirar de renovar-li el contracte i ha aconseguit un cop d'efecte. Pere Pons serà jugador del Girona fins al juny del 2018, si abans no ve un club i decideix oferir una bona quantitat pels seus serveis, cosa que podria ser benvinguda tant pel club com pel jugador.
El migcampista format a Torres de Palau tenia una clàusula de rescissió de 3 milions d'euros. Tindria sentit que, a canvi de l'ampliació del vincle, el club hagués accedit a rebaixar una mica la quantitat. Poc acostumat a fer traspassos –el sostre el continuen marcant els 700.000 euros que l'Urawa Red Diamonds japonès va pagar per Ranko Despotovic–, el club veu en Pere Pons una de les millors oportunitats de negoci. I seria un cas modèlic, perquè el de Sant Martí Vell ha crescut al club des que s'hi va integrar com a aleví, fa catorze anys. Pons es va estrenar amb el primer equip el setembre del 2012, però abans de consolidar-s'hi del tot va viure una cessió molt productiva a l'Olot durant la segona meitat de la temporada 2013/14. El treball de pretemporada a l'estiu del 2014 va ser fonamental per a Pere Pons –al costat d'Àlex Granell, un altre dels que el club ha lligat a llarg termini–, perquè es van guanyar la confiança de Pablo Machín, que els va fer fixos al mig del camp malgrat que, teòricament, sortien amb un rol molt més secundari. En la millor temporada de la història del club, Pons va tenir un paper fonamental al mig del camp i va tancar el curs havent acumulat més de 3.700 minuts. Tornava a ser fonamental a la sala de màquines aquesta temporada, fins que una lesió estranya i inesperada l'ha obligat a aturar-se, cosa a la qual no estava gens acostumat. L'anunci de la renovació –el club en farà una presentació a Montilivi aquest migdia– arriba en plena frenada del jugador, sotmès a un drenatge per rebaixar una forta inflamació a la cuixa. S'ha perdut dos partits seguits, i encara és una incògnita saber quan tornarà a estar a punt.