Els últims són els primers
Dejan Lekic i Cristian Herrera, que van arribar en el mercat d'hivern per ampliar el ventall ofensiu, encadenen tres partits com a tàndem d'atac titular
El canari ho juga gairebé tot i el serbi va celebrar diumenge el seu segon gol
La davantera del Girona estava molt poblada, però tant Quique Cárcel com Pablo Machín tenien molt clar que havien de mirar d'aprofitar el mercat d'hivern per apuntalar-la, després que durant els primers mesos de competició la falta de gol fos un dels principals mals detectats. Quan va incorporar Dejan Lekic i Cristian Herrera, el club va voler deixar clar que no era una mostra de falta de confiança en els davanters que hi havia, sinó que buscava alliberar-los de pressió i ajudar-los a veure la porteria més grossa. Curiosament, el dia que el serbi debutava a Montilivi, l'equip va aconseguir la victòria més clara de la temporada (contra la Ponferradina, 4-0) i tant Mata com Jairo van marcar. Però ni Lekic ni Cristian Herrera han arribat a Montilivi com a complement o com a eina per ajudar els davanters titulars. De fet, la parella de fitxatges d'hivern (també va arribar el lateral Maffeo, sobretot per l'eventualitat de jugar amb quatre defenses que Machín no ha hagut de tornar a fer servir) és el tàndem que ha jugat d'inici en els tres últims partits de lliga. El tècnic hi va apostar contra el Mirandés, arran de la baixa per sanció de Jaime Mata, i els va mantenir tant a Almeria com contra el Leganés. El canari, que ha jugat un percentatge altíssim dels minuts des de la seva arribada, es va estrenar com a golejador contra el Mirandés. I en l'últim partit de la sèrie de tres amb els dos puntes acabats d'arribar, diumenge passat a Montilivi, Lekic va fer el seu segon gol amb la samarreta del Girona, quan Mata ja es preparava per substituir-lo.
Lekic, i sobretot Cristian Herrera, són apostes que el club ha fet pensant no només en el rendiment immediat. El serbi, amb 30 anys i després d'una etapa de molta menys exigència en la lliga índia, va firmar un contracte per una temporada i mitja a Montilivi. A Herrera, de 25 anys, Quique Cárcel feia temps que li tenia els ulls clavats, però li havia estat impossible seduir-lo abans, després que el canari hagués jugat una trentena de partits a primera divisió amb l'Elx. Lligat l'últim dia del mercat d'hivern, un cop desvinculat de l'Almeria, Herrera va firmar contracte fins al juny del 2018 (dues temporades i mitja), en la línia de les renovacions –Granell, Aday, Pere Pons– que ha aconseguit tancar.
Mata, a menys
El madrileny continua sent, amb diferència, el jugador més utilitzat per Pablo Machín, però la seva presència ha perdut força en les últimes setmanes. Baixa contra el Mirandés, només va jugar quatre minuts al camp de l'Almeria (va entrar primer Jairo) i 27 contra el Leganés. La seva frenada ha coincidit amb el fet que el director esportiu, Quique Cárcel, va admetre que el club té assumit que els serà molt difícil renovar-lo. Amb contracte fins al juny, Mata ha rebut l'interès de diversos clubs –un dels que més s'hi ha fixat és el Saragossa, precisament el pròxim rival– i no seria gens estrany que canviés d'aires a final de curs. En qualsevol cas, el més normal és que Mata torni a acaparar protagonisme, tenint en compte que Machín sempre hi ha confiat molt.
Mata comparteix la condició de màxim golejador del Girona amb Jairo Morillas, malgrat que l'andalús ha tingut molta
menys participació. La dinàmica no és nova, però s'ha accentuat les últimes setmanes, amb l'arribada de més competència. Els minuts s'han encarit molt per a Jairo, que es va passar quatre partits seguits sense ni tan sols entrar al terreny de joc, i ara n'encadena tres jugant entre 7 i 18 minuts. Pitjor panorama té encara Felipe Sanchón, que va jugar amb regularitat fins al parèntesi de Nadal però que ha vist desinflar de manera cridanera la seva participació. El 2016, el barceloní només ha jugat un minut contra el Valladolid i 45 contra el Bilbao Athletic. Sense presència en els vuit últims partits, ni tan sols està entrant en les convocatòria. Un cas a part és Rubén Sobrino, el capítol enigmàtic que reserva cada temporada el club en l'aspecte mèdic.
Va arribar a encadenar quatre partits entre
novembre i desembre, amb un gol i una assistència, però no ha aparegut més. I, sense termini fixat, el retorn a l'activitat del grup s'ha anat demorant. El setè davanter de Machín és el juvenil Joel
Arimany, que va arribar a debutar en la lliga, ara
fa una volta contra el Saragossa.
FRENADA
Mata, el davanter amb més minuts, encadena una baixa i dues suplènciesPRESENT I FUTUR
Lekic té una temporada més de contracte i Cristian Herrera, dues mésMINUTS I PROU
Jairo, encara màxim golejador, només ha jugat 42 minuts en els set últims partitsDES DE LLUNY
Rubén Sobrino protagonitza l'eterna espera i el paper de Felipe s'ha vist apagatBorja García, actiu a l'enllaç
L'altre jugador de claríssima vocació ofensiva de la plantilla del Girona és Borja García. Era un dels fitxatges més destacats de l'estiu passat, tant per currículum com per qualitat individual, però li va costar molt tenir protagonisme en l'equip i es va passar un bon nombre de partits a la banqueta, i fins i tot algun sense entrar en la convocatòria. El panorama per a l'exjugador del Còrdova, però, va canviar a partir de l'aturada per Nadal. O, més concretament, coincidint amb el canvi de volta. Autor del gol decisiu contra el Bilbao Athletic, en què va entrar en la recta final, Borja va ser en l'onze inicial al cap de vuit dies, al camp del Numància, i des d'aleshores ha jugat tots els partits de titular, amb l'única excepció del derbi contra el Llagostera, en què Machín es va estimar més reforçar el mig del camp. Sense lloc en el tàndem de davanters, Borja s'ha fet seva la posició de mitjapunta, d'enllaç entre el mig del camp i la davantera.
Cristian Herrera
7 partits 532 minuts 1 gol L'últim d'arribar, Machín el va fer debutar de seguida, i en el segon partit ja es va fer un lloc en l'onze i s'hi ha mantingut (s'ha perdut només set minuts en els cinc últims partits). Té bona esquerra i capacitat de treball.
Jaime Mata
27 partits 1960 minuts 6 gols El madrileny és, amb molta diferència, el davanter més utilitzat per Machín, tot i que fa tres jornades que no és titular. Lluitador nat, dos dels seus sis gols són del 2016. L'últim, contra el Nàstic, fa sis jornades.
Rubén Sobrino
4 partits 283 minuts 1 gol Estava cridat a ser un dels grans referents, però continua arrossegant una lesió amb la qual va arribar de la Ponferradina i que s'ha convertit en un malson. En l'únic parèntesi, bons detalls, un gol i una assistència.
Dejan Lekic
8 partits 411 minuts 2 gols El serbi ha estat un recurs habitual des que va arribar, però amb alguna intermitència, en part per culpa d'una lesió. En el seu primer partit de titular, va fer el primer gol, en l'afegit a Sòria (1-1). Diumenge va fer el segon.
Jairo Morillas
23 partits 1185 minuts 6 gols El jugador cedit per l'Espanyol és, amb claredat, el davanter amb millor relació entre minuts jugats i gols marcats. La participació en el joc sol ser escassa, però té bona rematada. Fa set partits que no és titular.
Felipe Sanchón
19 partits 1254 minuts 0 gols Acostumat a marcar una desena de gols, viu el seu curs més estrany a Montilivi. Va jugar amb molta continuïtat els primers mesos, però ha desaparegut del mapa. Li costa fins i tot entrar en les convocatòries.
Publicat a
Notícies
Dissabte,5 octubre 2024