Tots dos equips es juguen coses importants en aquest final de temporada i deuen haver preparat molt bé aquest partit. Sumar aquests tres punts els deixaria en posicions privilegiades i una mica més lluny del contrari. Tots dos jugaran de tu a tu. Pujaré a veure el partit i espero que vegem un bon joc.

Amb qui s'ho mereixi i faci el millor futbol per aconseguir l'objectiu de guanyar.

Després d'una temporada excel·lentíssima com la passada, va passar a vorejar el descens en la primera volta. Però el Girona no ha canviat tant. Té el mateix entrenador, la mateixa idea de futbol i molts dels jugadors de la temporada passada. No va començar bé, però l'equip ho ha sabut capgirar perquè la idea ja hi era i els jugadors la tenien assimilada. I és bo que el club hagi donat confiança a l'entrenador i al seu cos tècnic per continuar treballant i fent bé les coses. Els resultats es veuen, amb l'equip escalant llocs en la classificació.

Va ser una pena, perquè hi havia molta il·lusió a la ciutat. Vaig ser a Saragossa, després del cop de pal contra el Lugo. No sé si pujar a primera era l'objectiu marcat a principi de temporada, però ja el tenien a la mà. Per detalls no es va aconseguir, tot i que va ser una temporada excel·lentíssima tant en joc com en resultats. Llavors van refer-se a Saragossa. Semblava que l'equip no estava mort i que reaccionaria. A la tornada confiava que el Girona passaria l'eliminatòria, per molt malament que anés el partit, i no es va aconseguir. Quina pena! Però si s'ha fet un cop segur que es pot tornar a repetir, i espero que aquesta sigui l'esperança que tingui el club.

En la primera entrevista al vostre diari, recordo que em vau preguntar l'edat, i jo vaig dir que em veia en condicions de jugar i competir. Jo no em veia deixant-ho. Va ser una etapa complicada, perquè en el club es vivien moments difícils, amb problemes econòmics, tot i que esportivament, amb Rubi d'entrenador, anava bé. No van ser tres anys fàcils, però es va reunir un bon equip i la gent a poc a poc es va enganxar al club i l'afició que teníem ja era molt fidel. A partir de la temporada de la salvació, amb Kiko Ratón des del punt de penal, la gent va valorar que, tal com estàvem, sense cobrar a vegades, sempre ho donàvem tot i que estàvem allà perquè volíem i perquè disfrutàvem del futbol. Com qualsevol treballador sempre esperes cobrar, però vam prioritzar fer bé les coses per deixar el club on es mereixia, i ho vam aconseguir. Tinc molts bons records, sobretot de la gent. Sempre em vaig sentir un més. Van ser tres anys molt bons i no n'hi va haver un quart perquè no es va escaure, tot i que m'hauria agradat continuar.

Aquells tres anys em van donar l'oportunitat de veure moltes coses i una és que el Girona tenia un molt bon futbol de base. Tenia una formació molt equilibrada i penso que amb nois ben formats tant esportivament com personalment i acadèmicament. És un gran repte, però, per què no? No serà fàcil. La primera divisió és molt complicada i ascendir costa molt, però mantenir-se, encara més. Si fan les coses amb coherència, penso que sí, que pot anar bé.