“La primera és un gran repte, però, per què no?”

Tots dos equips es juguen coses impor­tants en aquest final de tem­po­rada i deuen haver pre­pa­rat molt bé aquest par­tit. Sumar aquests tres punts els dei­xa­ria en posi­ci­ons pri­vi­le­gi­a­des i una mica més lluny del con­trari. Tots dos juga­ran de tu a tu. Pujaré a veure el par­tit i espero que vegem un bon joc.

Amb qui s'ho mereixi i faci el millor fut­bol per acon­se­guir l'objec­tiu de gua­nyar.

Després d'una tem­po­rada excel·lentíssima com la pas­sada, va pas­sar a vore­jar el des­cens en la pri­mera volta. Però el Girona no ha can­viat tant. Té el mateix entre­na­dor, la mateixa idea de fut­bol i molts dels juga­dors de la tem­po­rada pas­sada. No va començar bé, però l'equip ho ha sabut cap­gi­rar perquè la idea ja hi era i els juga­dors la tenien assi­mi­lada. I és bo que el club hagi donat con­fiança a l'entre­na­dor i al seu cos tècnic per con­ti­nuar tre­ba­llant i fent bé les coses. Els resul­tats es veuen, amb l'equip esca­lant llocs en la clas­si­fi­cació.

Va ser una pena, perquè hi havia molta il·lusió a la ciu­tat. Vaig ser a Sara­gossa, després del cop de pal con­tra el Lugo. No sé si pujar a pri­mera era l'objec­tiu mar­cat a prin­cipi de tem­po­rada, però ja el tenien a la mà. Per detalls no es va acon­se­guir, tot i que va ser una tem­po­rada excel·lentíssima tant en joc com en resul­tats. Lla­vors van refer-se a Sara­gossa. Sem­blava que l'equip no estava mort i que reac­ci­o­na­ria. A la tor­nada con­fi­ava que el Girona pas­sa­ria l'eli­mi­natòria, per molt mala­ment que anés el par­tit, i no es va acon­se­guir. Quina pena! Però si s'ha fet un cop segur que es pot tor­nar a repe­tir, i espero que aquesta sigui l'espe­rança que tin­gui el club.

En la pri­mera entre­vista al vos­tre diari, recordo que em vau pre­gun­tar l'edat, i jo vaig dir que em veia en con­di­ci­ons de jugar i com­pe­tir. Jo no em veia dei­xant-ho. Va ser una etapa com­pli­cada, perquè en el club es vivien moments difícils, amb pro­ble­mes econòmics, tot i que espor­ti­va­ment, amb Rubi d'entre­na­dor, anava bé. No van ser tres anys fàcils, però es va reu­nir un bon equip i la gent a poc a poc es va engan­xar al club i l'afició que teníem ja era molt fidel. A par­tir de la tem­po­rada de la sal­vació, amb Kiko Ratón des del punt de penal, la gent va valo­rar que, tal com estàvem, sense cobrar a vega­des, sem­pre ho donàvem tot i que estàvem allà perquè volíem i perquè dis­frutàvem del fut­bol. Com qual­se­vol tre­ba­lla­dor sem­pre espe­res cobrar, però vam pri­o­rit­zar fer bé les coses per dei­xar el club on es merei­xia, i ho vam acon­se­guir. Tinc molts bons records, sobre­tot de la gent. Sem­pre em vaig sen­tir un més. Van ser tres anys molt bons i no n'hi va haver un quart perquè no es va escaure, tot i que m'hau­ria agra­dat con­ti­nuar.

Aquells tres anys em van donar l'opor­tu­ni­tat de veure mol­tes coses i una és que el Girona tenia un molt bon fut­bol de base. Tenia una for­mació molt equi­li­brada i penso que amb nois ben for­mats tant espor­ti­va­ment com per­so­nal­ment i acadèmica­ment. És un gran repte, però, per què no? No serà fàcil. La pri­mera divisió és molt com­pli­cada i ascen­dir costa molt, però man­te­nir-se, encara més. Si fan les coses amb coherència, penso que sí, que pot anar bé.