Esprint per superar els 60 punts
Els quatre darrers finals de curs que ha fet el Girona (19, 17, 18 i 23 punts en els últims deu partits) li valdrien per creuar la frontera de la seixantena de punts, que fa pinta que serà el preu del ‘play-off'
El Saragossa i el Còrdova en van fer prou amb 61 per classificar-se, però l'Almeria 2011/12 es va quedar fora dels sis primers amb 70
Si els 50 punts solen ser la xifra màgica per a l'objectiu de la permanència, els 60 solen marcar la frontera del play-off. Ni una cosa ni l'altra són matemàtiques –hi ha equips que han baixat amb 51 punts i n'hi ha que no s'han classificat per a la fase d'ascens amb 70–, però sí que poden servir com a referència. El play-off més barat ha estat el dels dos últims cursos, en què el Saragossa i el Còrdova –aquests com a setens, perquè pel mig hi havia el Barça B– l'han disputat amb 61 punts. I els cordovesos el van aprofitar a meravella, perquè van pujar.
Fa cinc temporades que la divisió de plata reserva la tercera plaça d'ascens al vencedor d'una doble eliminatòria entre el tercer, quart, cinquè i sisè classificat –fins al curs 2010/11 els tres primers pujaven directe–. De les cinc fases d'ascens, el Girona n'ha disputat dues i en persegueix una tercera, però per ficar-hi el cap farà falta que els de Pablo Machín facin un esprint final notable que els permeti acabar de recuperar tot el terreny perdut en la primera volta (25 punts i 16è lloc). Ser el segon millor equip de la segona volta, però, no li ha servit encara al Girona per ficar el cap entre els sis primers. Ara mateix el té a tres punts –s'hauria situat a només un si hagués derrotat diumenge l'Osasuna.
Quatre finals de mirall
La productivitat del Girona en els deu darrers partits de les quatre últimes temporades li servirien, sobre el paper, per poder classificar-se enguany per a les eliminatòries d'ascens. Per descomptat que els 23 punts de 30 possibles que va sumar en la recta final del passat campionat li ho assegurarien –l'equip s'enlairaria fins als 68 punts–, però possiblement també els 17 que va sumar la temporada 2012/13 –el situarien amb 62 punts–. Tot fa pensar que serà una fase d'ascens barata de punts però molt cara d'accedir-hi per la tremenda igualtat que hi ha actualment –cinc punts separen el quart classificat del catorzè: l'Oviedo del Mirandés.
Curiosament, el Girona es va encallar en els esprints finals de les tres primeres temporades a segona A, quan era novell en la categoria (7, 9 i 11 punts de 30 possibles, respectivament). En les quatre últimes, la vegada que n'ha sumat menys ha estat 17 (2012/13). És cert que, en tots aquests últims cursos l'equip ha hagut de fer els deures sí o sí. En l'exercici 2011/12 va necessitar fer una recta final impressionant per eixugar una diferència respecte a la permanència que en la segona volta va arribar a ser de vuit punts. I en la temporada 2013/14, el Girona va afrontar les deu últimes jornades com a cuer i quan en faltaven només sis encara era el fanalet vermell.
També va necessitar un ritme de punts altíssim els dos anys de la fase d'ascens a primera divisió (2012/13 i 2014/15). El play-off, que aquest any seria un premi majúscul, va acabar essent un premi de consolació en tots dos casos. L'any de Rubi pràcticament tot se'n va anar en orris el dia que semblava més fàcil posar la directa cap a primera (Girona-Xerez, 2-4) i el curs passat un gol en l'afegit del Lugo ho va frustrar tot i va fer inútils els 82 punts.