José Antonio Durán Rivas és, probablement, el nom més desconegut entre els que ocupen les banquetes del futbol professional espanyol. I això que ja ha rebut un reconeixement de l'LFP com a millor entrenador del març. Una bona carta de presentació, i una manera de guanyar crèdit, d'un debutant que no havia ocupat cap banqueta de més amunt de tercera divisió.

Durán era l'entrenador de l'equip de divisió d'honor del Lugo, que no té equip filial –té un acord de filiació amb el Polvorín, de primera regional–. El club havia apostat a l'estiu per Luis Milla, ja tancada l'etapa de Setién. L'equip funcionava sense sobresalts, a mitja taula, però Milla va decidir plegar, presumptament tip de les pressions de la junta encapçalada per Tino Saqués, que va assumir el control del club a final de la temporada passada. La dimissió de Milla va arribar el 24 de febrer. I el club va decidir fer pujar el tècnic del juvenil.

“Per mi la responsabilitat no canvia. Abans duia la imatge del planter del club, i ara la de la institució”, deia en la seva presentació Durán. Nascut a Lugo fa 41 anys, ha estat deu anys a l'organigrama tècnic del club. I ja va viure una situació similar, tot i que sense el ressò del futbol professional, perquè a mitjan temporada 2003/04 va assumir les regnes del primer equip, després d'una destitució, però a tercera divisió. De fet, la tercera és la categoria més alta que havia tastat com a entrenador, també en el Foz, el Castro i el Viveiro. Fins que li ha arribat l'oportunitat de fer-se veure a segona A. Va debutar amb derrota, a Saragossa (3-1), però després va tenir un març rodó, amb tres victòries i un empat que van impulsar l'equip, un dels nombrosos aspirants al play-off. L'abril va començar amb derrota, a Tenerife (1-0), abans de la visita dissabte del Girona, que s'ha endut els nou punts en joc a l'Anxo Carro.