Fins al fatídic 1-1 contra el Lugo, el Girona va col·leccionar resultats boníssims en la recta final de la temporada passada –una sèrie de 22 punts de 24– però hi va arribar molt minvat, amb alguns jugadors fosos i uns quants desactivats després de mesos sense oportunitats. Ara, amb la permanència encarrilada, els gironins tornen a ambicionar la lluita per l'ascens –des de molt més avall que fa un any, però encara amb expectatives– i les condicions de la plantilla semblen més bones. La diferència entre els titulars i els suplents no és tan nítida i definida, i les baixes s'han anat reduint. I amb una plantilla molt llarga, de 25 jugadors, la competitivitat s'ha accentuat. “Això és bo, perquè hi ha competència, i la competència fa que tothom s'exigeixi més. I de l'exigència surt el millor nivell per a l'equip”, resumeix el segon entrenador, Jordi Guerrero.

El Girona s'ha anat descarregant de les lesions preocupants. Jairo, que es va fer una petita ruptura a la zona dels adductors, no es va ni entrenar ahir, i Felipe Sanchón tampoc va fer treball de camp. Aday, que va tornar a treballar al marge del grup, tampoc formarà part de la convocatòria que Pablo Machín facilitarà avui abans de viatjar cap a Galícia. Però el retorn d'aquests lesionats no s'ha de demorar gaire més. I els casos més delicats de les últimes setmanes han quedat resolts. Rubén Sobrino, que no juga des de mitjan desembre per culpa d'una lesió que se li havia convertit en un malson, està completant la segona setmana de treball amb el grup. Amb intensitat, ritme i atreviment, l'exdavanter de la Ponferradina està oferint bones sensacions i el més normal és que avui Machín l'inclogui en la convocatòria.

L'altre cas que havia preocupat és la lesió de Pere Pons, que ja ha deixat enrere el contratemps. El migcampista de Sant Martí Vell va fer ahir el primer entrenament sencer amb el grup, a Montilivi. D'entrada, hauria d'estar en condicions de jugar, en cas de necessitat, però és probable que el cos tècnic –ho sol fer amb els jugadors que surten d'una lesió– no tingui pressa a fer-lo reaparèixer, i més tenint en compte que no hi ha cap més baixa al mig del camp, ja que tant Eloi Amagat com Àlex Granell van poder treballar amb normalitat. “Si no tinguéssim ningú, suposo que hi hauria més pressa. Però és millor que estigui bé per a la resta dels partits que no pas córrer ara”, reconeixia Guerrero, tot i que el cos tècnic estava pendent de parlar amb els fisioterapeutes abans de decidir-se.

Més enllà dels maldecaps a l'hora de fer les convocatòries i els onzes, els entrenadors estan molt satisfets amb la competitivitat que hi ha a la plantilla. “Notes als entrenaments que hi ha tensió, hi ha lluita, i la intensitat és molt alta. Això, al cap i a la fi, és un benefici per a tots”, assenyala l'arbucienc. I ho comparteix un dels jugadors habituals, Carlos Clerc: “Miro com s'entrena tothom i és increïble la intensitat que hi ha i el nivell i qualitat d'entrenaments.” El jugador esquerrà és optimista amb la capacitat del Girona de lluitar per l'ascens, malgrat alguna oportunitat perduda: “Hi ha equip per aspirar a dalt. Tenim bons jugadors, hi ha bon ambient, som un grup fort i ho estem demostrant. Qualsevol rival a qui ho preguntes diu que els posem les coses difícils. I això és el que busquem, ser sempre competitius.”