Diligent en la resposta
Rubén Alcaraz ha fet un bon paper en els cinc partits sencers que l'equip ha jugat sense Pere Pons, que ja ha superat una lesió que havia fet saltar les alarmes
“Amb minuts i confiança, els jugadors donen un millor rendiment”, explica el barceloní
Pablo Machín havia cobert amb Eloi Amagat la baixa per sanció de Pere Pons a Sòria, en el segon partit de la segona volta. Quan el de Sant Martí Vell va haver de frenar de cop per culpa d'una inflamació que el va fer estar una setmana a l'hospital, Eloi estava lesionat. I Machín va fer reaparèixer a Almeria Rubén Alcaraz, que no havia jugat ni un minut en tota la segona volta. El barceloní, debutant a segona A després d'un rendiment destacat a segona B, feia temps que enyorava tenir continuïtat, i li ha acabat arribant. L'absència de Pere Pons, que havia fet saltar les alarmes a Montilivi –perquè no hi havia un termini concret i sobretot pel paper específic del jugador, reconegut per Machín–, ha quedat prou ben coberta amb Alcaraz, que ha ofert un rendiment òptim. De fet, no s'ha perdut ni un minut dels cinc partits que s'ha perdut Pere Pons, que ja torna a estar a punt.
“No em fa cap por que torni en Pere. Simplement, la feina que he fet crec que ha estat bé, i vull que en Pere hi sigui. Més difícil ho posarem a l'entrenador, que és qui decideix”, explica Alcaraz, satisfet d'haver encadenat cinc partits com a titular. L'exjugador de l'Hospitalet assegura que no es veia titular quan Pere Pons es va lesionar: “No ho tenia clar. Hi ha molta competència a l'equip, amb jugadors que ho estan fent molt bé i que tenen molt nom. M'ha tocat, i estic content, tant en l'aspecte individual com en el col·lectiu, perquè ens mantenim en la lluita i estem fent les coses bé.” El jugador, que l'1 de maig farà 25 anys, va estar gairebé dos mesos sense jugar, i ara viu la situació oposada. “Jo no tenia dubtes que podia ser útil a l'equip, i crec que ho estic aconseguint, amb la confiança que m'estan donant tots. Els jugadors, amb minuts i confiança, donen un millor rendiment.” Durant l'absència de Pere Pons, Alcaraz ha jugat habitualment en un doble pivot (amb Granell o Eloi Amagat), i amb Borja García més avançat. El barceloní, òbviament, no es conforma d'aprofitar els minuts de descans de Pons, que solen ser ben pocs. “En la primera volta, ja vam jugar alguns partits junts al doble pivot, i em vaig trobar bé. Potser juguem tots dos, o potser cap dels dos. Jo només intento posar-ho difícil a l'entrenador.”
Amb una derrota, una victòria i tres empats en les últimes cinc jornades, el Girona es manté viu en la lluita per accedir al play-off, però ha de superar sis rivals. “Dissabte ve l'Alavés, un gran rival, però nosaltres som un equip ambiciós. Si volem ser al play-off, que és l'objectiu que tenim, hem de guanyar. Hem empatat dos partits a Montilivi i s'han d'assegurar els tres punts, per enganxar-nos a la cua dels aspirants i anar tirant cap amunt”, indica Rubén Alcaraz.
Llonch, 14 minuts i prou
Amb Borja García consolidat a la mitja punta, Eloi Amagat i Àlex Granell, que han arrossegat problemes físics, han anat acumulant presències al mig del camp, sense ser intocables. Rubén Alcaraz ha tret el cap, a diferència de Pol Llonch, l'altre migcampista de l'equip. Els 14 minuts que va jugar a La Romareda són els únics de tot el 2016 de Llonch, que va tenir més oportunitats al carril dret –durant la primera volta– que al mig del camp.