Una estranya sensació
El Girona no ha perdut a l'estadi en tot el 2016, però s'ha quedat a mitges en molts partits i tots els seus rivals directes hi han sucat
Només ha guanyat cinc partits a casa, i el rival més ben classificat que hi ha perdut és el Mirandés, desè
Dels 51 punts que s'han posat en joc a Montilivi, se n'han escapat 28
Tot i no haver perdut ni un sol partit a Montilivi en el 2016 (quatre victòries i quatre empats), el Girona no acaba de trobar la fórmula davant la seva afició. És cert que ha millorat molt les prestacions del 2015 (un sol triomf, quatre empats i quatre derrotes), però no n'hi ha prou. Els de Machín han deixat escapar més punts a casa (28) que no pas n'han sumat (23), i això és una rèmora que té un preu molt alt. Per acabar-ho d'adobar, tots els equips de la part alta de la taula que han visitat l'estadi gironí hi han sucat. Per trobar el primer que no ho ha fet s'han d'abaixar els ulls fins al desè lloc (el Mirandés hi va perdre 2-0).
Els intangibles (sensacions) pesen més que els tangibles (resultats), cosa que en el futbol només serveix per no caure en el desànim. “Sabem que estem fent les coses bé, però no acabem d'obrir els partits. Ens falta efectivitat”, diu Eloi Amagat. Certament, la balança d'ocasions del Girona i del rival se sol decantar clarament cap al costat gironí, però el marcador no sempre ho reflecteix. De fet, els quatre equips que més punts han cedit com a locals, a banda del Girona, estan lluitant per evitar el descens: Còrdova (27) –els andalusos encadenen sis derrotes al Nuevo Arcángel–, Albacete (28), Athletic B (29) i Osca (32). “Nosaltres tenim la sort que a fora hem fet bons partits i bons resultats, i hem compensat el que no hem sumat a Montilivi. Però és un tema que cal corregir”, va afegir Eloi.
Dotze punts en joc a casa
El Girona, que ha sumat tants punts a casa que a fora (23), té més partits lluny de Montilivi que no pas al seu estadi, per on han de passar ja només quatre rivals: l'Alavés (2n), el Tenerife (13è), el Mallorca (16è) i l'Alcorcón (6è). “No podem cedir més punts davant la nostra afició, però cal anar partit a partit. Ara només podem pensar en l'Alavés, que té els mateixos punts que el líder. Guanyar-lo seria donar un cop sobre la taula, tant pel que fa a resultats com també a l'estat anímic”, afegeix el gironí. Eloi diu que creu que és positiu que el conjunt de Vitòria vingui amb un coixí de cinc punts respecte a la
zona de fase d'ascens. “És preferible que tinguin aquest marge de poder fallar i que no vinguin tan necessitats. També juga a favor que tinguin la baixa del seu màxim realitzador [Toquero].”
El factor graderia
De la mateixa manera que Pablo Machín va fer fa dies una reflexió que els equips que posen 10.000 aficionats o més al camp surten amb set o vuit punts d'avantatge respecte a la resta de rivals, Eloi va dissertar sobre la importància dels aficionats en el tram decisiu del campionat: “Quan el camp fa goig i la gent t'anima, tot és més fàcil. S'ha demostrat moltes vegades en aquestes últimes temporades. I l'altre dia, contra l'Osasuna, ja vam veure més gent i molt predisposada.”
Eloi confia que l'afició respongui en els últims partits i que doni l'empenta que l'equip necessita per escalar fins als sis primers llocs. “Sabem que el públic s'enganxa quan l'e-quip va bé. Estic segur que ara que arriba l'hora de la veritat i també el bon temps, l'afició respondrà.” No té ni un sol retret per als incondicionals. “Ens agradaria que vingués molta més gent, però també tenim molt clar que els que vénen cada dia que hi ha partit estan amb l'equip en tot moment”, conclou.