Com d'Isaac Becerra, el Girona fa molts mesos que va al dar­rere de Jaime Mata perquè renovi el con­tracte. El club, de fet, comença a intuir que no se'n sor­tirà, i fa unes set­ma­nes Qui­que Cárcel envi­ava un mis­satge clar als juga­dors que no reno­ven: “Bus­quem alter­na­ti­ves i, si les tro­bem, pot­ser hi haurà un moment que els direm que no poden con­ti­nuar.” El madri­leny es nega a par­lar del seu futur –“fins al juny, res; tant el repre­sen­tant com jo estem tran­quils i, quan acabi la tem­po­rada, deci­di­rem”– i comprèn la posició del direc­tor espor­tiu: “Ho entenc per­fec­ta­ment. El club ha de moure les seves fit­xes, igual que les movem els juga­dors. Crec que és total­ment lícit. I men­tre ens res­pec­tem totes les parts i sapi­guem el com­promís que tenim, hem d'estar tran­quils.” Mata, que l'estiu del 2014 va fir­mar un con­tracte per dues tem­po­ra­des amb el Girona, defensa el seu com­promís amb l'enti­tat. “Anem a Sara­gossa la set­mana que se n'havia par­lat, i sóc el pri­mer que surt a com­pe­tir. En això, no vull que hi hagi cap dubte. Jo estic a mort amb l'equip, fins al juny, que acabo con­tracte. Després, si es renova, feno­me­nal. I si no, també. Al cap­da­vall, això és un esport i una feina.”