“És seu, és seu.” Dejan Lekic aca­bava de mar­car el gol i no parava d'asse­nya­lar Pere Pons. El mig­cam­pista va cele­brar la seva rea­pa­rició amb una jugada espec­ta­cu­lar dins l'àrea rival. Va retra­tar Laguar­dia amb una reta­llada cap a dins, es va apro­xi­mar cap al por­ter Pac­heco i, quan tot­hom espe­rava el xut, va ama­gar i va fer una assistència d'or cap al serbi. L'acció va deci­dir el par­tit, que Pere Pons va com­ple­tar amb tota nor­ma­li­tat, recu­pe­rant pilo­tes a camp con­trari en el temps afe­git. Com si no li hagués pas­sat mai res. Com si no s'hagués estat una set­mana seguida a l'hos­pi­tal. Com si no s'hagués per­dut els cinc ante­ri­ors par­tits de lliga.

“Em pen­sava que faria el seu pri­mer gol”, rela­tava després Machín. “Fa temps que li dic que espe­rem cele­brar-ne algun de seu. Va crei­xent cada dia més, ja tenim auto­ma­tis­mes perquè es des­pengi perquè té una con­ducció molt ràpida, però a aques­tes zones ha de xutar. Avui no m'ha fet cas, gràcies a déu, i Lekic ha defi­nit bé”, va comen­tar el tècnic. Pere Pons va aca­bar “molt satis­fet” d'haver tor­nat a com­pe­tir. “Cap al final he notat més el can­sa­ment, però m'he tro­bat molt bé física­ment, sobre­tot en la pri­mera part.” El de Sant Martí Vell va donar molt de valor als tres punts con­tra “un clar can­di­dat a pujar”. “Hem demos­trat que podem gua­nyar a qual­se­vol, i més a Mon­ti­livi. Hem sabut patir i com­pe­tir.”