El repte que es fa pregar

El Girona va tan­car la pri­mera volta sense haver estat capaç d'enca­de­nar dues ale­gries. A cada victòria, la seguia un empat o una der­rota. Va ser pre­ci­sa­ment en el canvi entre les dues vol­tes, amb les visi­tes en vuit dies de la Pon­fer­ra­dina i el Bil­bao Ath­le­tic a Mon­ti­livi, que el con­junt blanc-i-ver­mell va enllaçar dues victòries per pri­mera vegada en tota la tem­po­rada. Hi va tor­nar al cap d'un mes, en superar el Lla­gos­tera i el Mirandés de manera con­se­cu­tiva, però en tots dos casos la ratxa de victòries es va tren­car. Pri­mer, amb un empat a Sòria, i gràcies a una apa­rició a última hora de Lekic, i després, amb la der­rota a Alme­ria, l'única del Girona en les últi­mes quinze jor­na­des. L'equip té ara la ter­cera opor­tu­ni­tat de lli­gar tres tri­omfs. I després d'haver der­ro­tat a Mon­ti­livi l'Alavés, en zona d'ascens directe a pri­mera, i d'haver resolt amb clare­dat la visita al Car­los Bel­monte (0-3), els giro­nins tenen la con­vicció que la ter­cera opor­tu­ni­tat els arriba en el millor moment. Perquè s'han acos­tat més que mai a la zona noble –a un punt del sisè, a dos del quart, a tres del ter­cer i a sis dels llocs d'ascens directe–, perquè reben un altre con­junt en plena forma –el Tene­rife enca­dena deu jor­na­des sense per­dre– i perquè volen con­fir­mar que les expec­ta­ti­ves que es van mar­car fa set­ma­nes tenen molt de fona­ment. El Girona és el millor equip de la segona volta, en què ha per­dut un sol par­tit, i els equips immer­sos en una lluita equi­li­brada i poblada el veuen ja com un rival molt seriós. Fer la pri­mera sèrie de nou punts de nou pos­si­bles ser­vi­ria als de Machín –el vuitè lloc actual és la millor clas­si­fi­cació des de la pri­mera jor­nada– per aca­bar de des­ta­par-se.