Des del darrere

Quan va acabar el 2015 era difícil vaticinar que el Girona seria capaç de treure el cap a la zona noble. El Nadal el va passar fora del descens de miracle, gràcies a un gol de Kiko Olivas en el temps afegit a Mallorca (1-1). Aquell empat va evitar que caigués fins al dinovè lloc (dissetè, amb els mateixos punts que el Mallorca i l'Albacete, que marcava el descens).

Quatre mesos després, l'escenari és un altre. El Girona només ha perdut dos partits en el 2016 (Alcorcón i Almeria, tots dos per 1-0) i els 33 punts sumats només els ha calcat el líder, el Leganés. Els de Machín han menjat terreny als altres 20 equips, molts dels quals semblaven jugar una altra lliga diferent a la del Girona. Els blanc-i-vermells han sumat 14 punts més que el Còrdova, al qual ja han enxampat en la taula, i 11 més que l'Oviedo, al qual ja té en el punt de mira. De fet, els gironins van arribar a estar a 17 punts del líder (Alavés) en la jornada 20 de lliga. Ara tenen el primer classificat (Leganés) a 8 punts i l'ascens directe a dos triomfs.

L'embranzida ja és una propulsió en tota regla. I el Girona té el plus que solen tenir els equips que vénen llançats des del darrere. És l'equip en millor dinàmica –cap rival arriba als 27 punts dels gironins en la segona volta–, no ha perdut a Montilivi en tot el 2016 –cinc victòries i quatre empats– i ha recuperat la condició de visitant incomodíssim –ja és el millor equip a camp contrari amb 26 punts, els mateixos que l'Alavés i el Còrdova–. Xifres a banda, hi ha altres raons que fan que hi hagi dipositades moltes esperances en la recta final de curs. Una és que l'equip arriba al tram decisiu amb un bon to físic i que la infermeria està pràcticament buida: Aday ja està recuperat i Jairo, Felipe i Richy, gairebé. Una altra, que les targetes estan aparentment sota control: Granell i Rubén Alcaraz són els únics advertits de suspensió, mentre que Becerra, Kiko Olivas, Lejeune, Alcalá, Borja García i Jairo hi estan a dues cartolines. I en els dos últims partits, l'equip només ha vist una targeta. O que aquest curs Machín té un fons d'armari molt més complet que el de la temporada passada. I que si s'assoleix finalment l'accés a la fase d'ascens, l'equip l'afrontarà per fi com un premi i no pas amb la moral baixa pel fet d'haver perdut a última hora el tren de l'ascens directe, com va passar l'any passat (Lugo, 1-1) o, fins i tot, el curs 2012/13 amb Rubi en un altre partit maleït (Xerez, 2-4)

Tendència invertida

El Girona també ha trencat definitivament aquella sèrie, fins ara matemàtica, que després d'un any excel·lent o sense sobresalts n'arriba un de patiments extrems. El conjunt blanc-i-vermell va suar sang per salvar-se en la segona, quarta i sisena temporada a segona A. I en la vuitena, l'equip transitava per un camí d'espines que feia pensar que no s'invertiria aquesta dinàmica. De fet, fa onze jornades el coixí respecte a la zona de permanència només era de cinc punts i el club no va canviar el discurs fins fa poc més d'un mes.

El segon any a segona A, el Girona va assolir la salvació en el temps afegit de l'últim partit després d'un penal transformat per Kiko Ratón que va significar l'empat contra el Múrcia (1-1) i el descens dels murcians. També va ser sonada la permanència del quart curs a 2a A (2011/12): en la jornada 34, el Girona estava a vuit punts de la permanència, però una gran reacció final i el descens administratiu del Vila-real B, arrossegat pel seu primer equip, va fer possible el miracle. Però, per heroïcitat, la del curs 2013/14: a vuit punts de la salvació en la jornada 31, cuer en la 36; i matemàticament a segona B fins que Ortuño va fer l'1-2 a Ponferrada (jornada 41). I el 3-1 de l'últim partit contra el Deportivo va rubricar una permanència èpica. Aquest any, la salvació ja és al sac.